Els blogs, com a eines i sistemes d’autopublicació en web, poden entendre’s des de dues perspectives. Externament, el codi compartit, els lligams socials establerts i la seva doble condició d’usuaris i propietaris amb control sobre tots els aspectes del seu producte converteixen les persones que administren un weblog en una artistocràcia virtual. Internament, el blog és un espai que permet escriure i publicar sense necessitat d’intermediaris. Internet, com a espai global de visibilitat i comunicació col·lectiva, permet la transmissió multilateral del coneixement. El conjunt de nodes interconnectats contribueix a eliminar les censures i filtres tradicionals; el concepte de publicació es democratitza gràcies a les múltiples plataformes gratuïtes.
La influència del sistema de publicació en el context de producció és evident, la forma d’intervenció escollida per l’autor/a (context de producció) condiciona l’estructura del discurs. Segons si permet l’intercanvi de comentaris (interacció asíncrona) o si és un bloc tancat, sense possibilitat de diàleg, tindrà un tipus de participació dels lector(e)s com a audiència passiva o com a públic participatiu (context de recepció).
La possibilitat d’escollir entre múltiples plataformes de bitàcoles posa a l’abast diferents solucions culturals que marcaran la forma del blog segons el programari utilitzat en l’edició i manteniment. Cada sistema de publicació presenta les seves pròpies funcions en una estructura formal predefinida; dins aquesta plantilla única, el disseny i el format són elements diferencials que reflecteixen com es vol mostrar l’autor/a però la seva identitat la trobem en el contingut. Malgrat aquest sigui l’esquelet de la construcció del context de recepció (segons pressupòsits i al·lusions relatius a l’audiència), la tria tecnològica marca les solucions socials i l’elecció dirà molt de què es vol privilegiar i quines són les raons per utilitzar un mitjà de comunicació en línia com els blogs.
La interacció entre una/ autor/a i l’audiència usuària (amb la qual comparteix gustos i interessos) té un significat social com també el té l’elecció del programa i el disseny (per la imatge que produeix dels usuaris potencials). Però un dels principals factors és el l’ús del llenguatge ja que l’argumentació del discurs, així com el seu to, incidirà en la participació en forma de comentaris per part del públic. A més, interpel·lar directament a l’audiència és un recurs molt utilitzat amb la finalitat de seduir-la i fidelitzar-la, aconseguint captar la seva atenció i propiciant que manifesti la seva opinió o es comporti d’una determinada manera. Les imatges inserides en un article també serveixen com a recurs per emfatitzar certs punts del discurs o condicionar un estat anímic durant la lectura.
L’ús del llenguatge que s’hi fa i les possibilitats comunicatives il·lustren la importància dels blogs com a element de llibertat d’expressió, respecte a la pluralitat d’opinions, foment de la comunicació, creació de comunitats i col·laboració global.
HumaniDigi 