Llegint l’hipertext

L’ordinador, com a artefacte, ha tingut repercussions més enllà de l’àmbit científic i tècnic. Ha revolucionat la manera de crear, emmagatzemar i transmetre el saber. De llegir sobre paper hem passat a llegir en una pantalla, de manera que la dinàmica de lectura ha variat segons evolucionava el mitjà. L’acció de llegir un llibre té durada i certa continuïtat, mentre que la lectura hipertextual es caracteritza per la discontinuïtat i l’elecció constant. Aquesta dinàmica té repercussions en la construcció del text: s’eliminen redundàncies, s’agrupen conceptes, es tracen itineraris associatius, es modifica l’ordre lògic o cronològic… La manera de concebre la lectura determina la forma del text i la part de control que es vol donar a qui el llegeix.

L’escriptura marca una nova relació entre llenguatge i el pensament perquè permet fixar-lo. En fixar el pensament l’escriptura fa possible un ordre, una continuïtat i una coherència absents en la fluïdesa i el caos de l’oralitat. Això significa fixar les associacions, les percepcions i les xarxes d’associacions, és a dir, fixar la configuració mental. El pensament podrà ser afinat i precís, organitzat, modificant la relació de la persona amb els seus propis pensaments i, a la vegada, la relació amb els pensaments dels altres. Per tot això l’escriptura té cert valor simbòlic al representar la llengua.

L’escriptura fixada sobre suport imprès (excepte algunes excepcions) permet la lectura automatitzada doncs cada frase llegida serveix de context per a comprendre la següent, així qui llegeix només cal que es deixi dur pel text per tal de comprendre’l. Aquesta linealitat es veu truncada en l’escriptura hipertextual on qui llegeix ha d’escollir l’ordre de la lectura i interpretar un text diferent en cada nova elecció. La naturalesa de l’hipertext és multiseqüencial i permet diferents recorreguts, encara que aquests hagin estat prèviament programats, a diferència de la majoria de la literatura textual on només hi ha un recorregut fixat a seguir.

La lectura hipertextual es caracteritza per ser una acció de descoberta de la informació necessària a partir de la interactivitat i per superar les fronteres del suport físic. El text s’allibera de constriccions com la voluntat de l’autor/a o dels lligams amb un context concret permetent l’accés a molta més informació de la desitjada. La nostra ment ha de processar i destriar un volum d’informació més alt, de manera que el pensament sembla accelerar-se, provocant certa sensació de caos davant la manca d’estabilitat. Hem de deixar de pensar en termes de superfície per pensar en termes de profunditat. És a dir, la modificació de l’organització textual i del context influeixen en la nostra comprensió activant estructures mentals no utilitzades en la lectura textual (on no calia fer aquest “esforç”). Si l’hipertext activa aquestes connexions és perquè ja existeixen dins nostre, el funcionament i característiques de l’escriptura hipertextual s’ajusten amb el funcionament i les característiques del nostre cervell precisament perquè funcionen de manera semblant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s