Literatura feminista. Anàlisi lexicomètric.

Què és l’AntConc?

Logo de l'AntConc
Logo de l’AntConc

L’AntConc és un programa que permet extreure d’amplis corpus textuals dades com freqüència de les paraules, concordances, fer recerques i agrupacions. Aquest programa no realitza un anàlisi del text però és molt útil per a detectar i analitzar aspectes textuals i lingüístics. Per tant, el podríem considerar com una eina que simplifica el treball amb  corpus textuals amplis. L’AntConc treballa amb fitxers senzills (extensió .txt) però també permet obrir fitxers HTML i XML per adjuntar-hi anotacions i metadades. El primer pas per treballar-hi és carregar el corpus textual del qual volem extreure la informació.

En el moment d’escollir la temàtica i els textos per a realitzar la pràctica de l’anàlisi lexicomètric vaig decidir analitzar la literatura feminista, és a dir, de què parlen els llibres feministes? Quins són els temes més habituals? Com se’n parla? Els articles utilitzats estan extrets del blog Inquietudes feministas, “un espacio para difundir diversos tipos de materiales referentes a la teoría feminista”. A partir del text de contraportada i l’índex d’uns 30 llibres sobre la matèria s’ha analitzat si la realitat es correspon amb la hipòtesi inicial o si inconscientment tenim una idea del feminisme basada en tòpics.

Hipòtesis inicial

Havent cursat assignatures com Antropologia, Sociologia, psicologia i el seminari de Gènere s’espera que la literatura feminista faci ús de termes com dones (homes), feminisme (feminista), patriarcat (matriarcat), apoderament, lluita, desigualtat (igualtat), rol, gènere, construcció (social), sexualitat (sexe), heterosexualitat (homosexualitat, gay, lesbiana), discriminació… Així mateix, també es pressuposa les referències a autores com Simone de Beauvoir o Judith Butler. Per a elaborar un corpus de referència s’ha utilitzat una mostra de vocabulari amb conceptes clau sobre igualtat.

Anàlisi del corpus

Una vegada carregat el corpus, i filtrades les paraules sense significat lèxic (stopwords) es procedeix a l’extracció de freqüències amb el següent resultat:

Resultat de l'anàlisi lexicomètric
Resultat de l’anàlisi lexicomètric

Aquestes són les paraules que ocupen els primers 10 llocs en la llista. La xifra al davant del mot indica la freqüència de repetició. Com era d’esperar, entre els primers llocs hi ha mots com “dones”, “gènere”, “feminista”, “feminisme”, “social”, “poder”.

L’AntConc ens pot ajudar a trobar quin lloc ocupen altres mots que formen part del lèxic habitual de la matèria i s’esperava trobar en les primeres posicions:

 

Ens crida l’atenció que la paraula en la 10 posició sigui “desig”. Desig de què? Fent servir l’opció de concordances busquem el context on apareix el mot i trobem que “desig” es repeteix amb molts significats. Com a substantiu (el desig) i com a verb substantivat (tenir desig de). Aquests resultats ens mostren que gran part dels llibres analitzats parlen del “desig de ser mare” (maternitat ocupa el lloc 16 i es repeteix 25 cops)

Un altre concepte que relacionem amb el feminisme és “lluita”. Aquesta pot ser contra quelcom o per aconseguir quelcom. De quina lluita ens parlen els llibres analitzats? Hi ha referències a una lluita per aconseguir quelcom, també a l’acció de lluitar contra, però sobretot parla de la lluita de les dones. És a dir, el feminisme implica una idea de lluita contra i per a però sobretot la de lluita com un esforç a realitzar.

Que la paraula “social” ocupi el lloc número 8 en la llista de freqüències i es repeteixi 44 cops pot ser una pista de tipus de lluita? Partim del que ja sabem: el gènere és una construcció social i el feminisme és la lluita d’un gènere per a superar les situacionsde desigualtat que pateix. Busquem relacions entre (des)igualtat i societat. Trobem que la lluita feminista és una lluita relacionada amb la desigualtat de gènere, la desigualtat biològica, la social i la salarial.

Aquestes desigualtats són el fruit d’un model social contret: el patriarcat (posició 101 en la llista de freqüències) però curiosament trobem una altra paraula associada a lluita i desigualtat que es repeteix molt més: poder (posició 7) o les relacions de poder.

Abans hem analitzat de quin tipus de desigualtats es parlava. En relació a aquestes podem investigar sobre quines diferències provoquen les desigualtats. Trobem que es parla de diferències socials, naturals, sexuals, físiques, culturals, històriques i també unes de significatives: les diferències originades per sistemes. És a dir, hi ha certes diferències que són socioculturalment construïdes i és en aquestes on es mouen les relacions de poder.

Un altre mot que es repeteix amb freqüència (57 cops) és “treball” i en 13 ocasions ens parla de “treball domèstic”. Sabem que l’àmbit domèstic i privat tradicionalment s’ha associat a les dones, donant origen a moltes desigualtats i lluites en conseqüència.

Síntesi

En conclusió, tot i haver-hi uns grans temes (i termes) que són “clàssics” dins de l’àmbit, la literatura sobre teoria feminista és molt diversa i cada cop més variada. Tant es pot centrar en la qüestió feminista de manera general (enfocament més teòric) o en un aspecte en concret dins d’aquesta (enfocament analític), així com fer-ho des d’una perspectiva sociològica, filosòfica, antropològica, psicològica o fins i tot política. Respecte a les referències a feministes com Simone de Beauvoir i Judith Butler, les trobem en una proporció semblant (però lleugerament baixa) comparades amb les mencions a Sigmund Freud o Michel Foucault. Per tant, no és un tema “només de dones”…

Referències a Simone de Beauvoir
Referències a Simone de Beauvoir

 

Referències a Judith Butler
Referències a Judith Butler

 

Referències a Sigmund Freud
Referències a Sigmund Freud

 

Referències a Michel Foucault
Referències a Michel Foucault

 

Potser la varietat textual analitzada no sigui molt àmplia però tot i així l’anàlisi lexicomètric ens marca clarament un contrast entre conceptes molt habituals i compartits (que es repeteixen en major freqüència) i altres que només es mencionen segons l’enfocament del llibre. Queda clar que, més enllà dels tòpics, la complexitat del feminisme i les qüestions de gènere la trobem en la seva transversalitat.

Advertisements

3 pensaments sobre “Literatura feminista. Anàlisi lexicomètric.

  1. Txell, el món i l’entorn dels LGTB, resulta menys sorpressiu que allò triat per els companys que han decidit parlar-hi de l’actualitat política, ací veiem que les paraules que trobem més significatives, tenen relació clara amb el contingut de les idees expressades.

    salut i república.
    jgarciafo (company aula 1 Escriptures Hipertextuals)
    joangarciahipertext.wordpress.com

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s