Humanitats: Ciència, tecnologia, societat i comunicació.

Quan vaig començar a estudiar Humanitats moltes persones es sorprenien de la meva elecció. Veien aquests estudis com una disciplina “arcaica”, ancorada en una altra època i sense “utilitat” o futur professional en el segle XXI.

Les Humanitats actuals destaquen per una nova interdisciplinarietat. Tracten els múltiples camps del saber humanístic i social relacionant-los amb la ciència, la tècnica i les noves tecnologies. El currículum universitari s’ha modificat per adaptar aquesta branca del saber als nostres temps, donant-li una visió de futur pràctica i útil més enllà de la docència o de la recerca habituals.

Materials didàctics del Grau en Humanitats (UOC)
Materials didàctics del Grau en Humanitats (UOC)

Aquest blog demostra la fusió del saber humanístic-social amb la tecnologia actual, així com la importància del llenguatge en la formació del pensament subjectiu. Tal com ens recorda el professor Joan Campàs en l’assignatura d’Escriptura Hipertextual:

Ens fem conscients del jo i del món a través del llenguatge. És, doncs, el llenguatge el que construeix la subjectivitat; un individu incapaç de simbolitzar es deshumanitza. La consciència d’un mateix només és possible en el diàleg: el subjecte existeix quan s’adreça a l’altre (el jo existeix només si hi ha un tu)”. En aquesta línia, sempre convidant-nos a la reflexió, Campàs afegeix “el llenguatge oral, l’escriptura lineal i la hipertextualitat, permeten construir diferents models de subjectivitat?1”.

Com a usuària de les xarxes socials, aquesta pregunta em fa pensar en l’anomenada “identitat digital”; sovint ens fem una idea aproximada del caràcter i la personalitat d’algú tant pels seus comentaris com pel llenguatge que utilitza. Però estem davant de la mateixa persona que en la realitat o d’algú completament diferent?

Cap als cincs anys descobrim la nostra capacitat de produir missatges escrits per tal de comunicar-nos amb els altres. A partir d’aquest moment dediquem (de manera conscient o inconscient) tota una vida a perfeccionar aquesta habilitat que, a més de relacionar-nos socialment, ens permet transmetre experiències, emocions, sentiments, reflexions, descobriments. És a dir, l’escriptura permet preservar i divulgar un coneixement que es transmet de generació en generació.

Gràcies al llenguatge escrit, el saber ha persistit al llarg dels segles i gràcies a les noves tecnologies aquest saber està a l’abast de tota la societat que hi pugui tenir accés. Així doncs, la comunicació escrita i la transmissió de coneixement ha evolucionat considerablement. Des de les tauletes de fang i l’escriptura cuneïformes mesopotàmiques, a l’hipertext i la nostra actual Viquipèdia. Ciència i tecnologia al servei de la societat, d’una societat que, malgrat tecnificar-se, necessita el saber humanístic per a comprendre el seu funcionament i la història de la seva evolució per tal de reflexionar sobre quin futur desitja entregar a les properes generacions.

_________________
1Extret del comentari de benvinguda del professor en el Tauler de l’Aula virtual d’Escriptures Hipertextuals (24/02/2015, 16:19)
Advertisements

6 pensaments sobre “Humanitats: Ciència, tecnologia, societat i comunicació.

  1. M’ha cridat l’atenció el comentari sobre la “identitat digital”. Hi ha el perill (s’observa constantment) que aquesta no sigui una extensió de la pròpia identitat sinó més aviat un “alter ego”, una projecció que pot arribar a ser veritablement una espècie de paper teatral d’un mateix

    Liked by 1 person

    1. Gràcies pel teu comentari, Ricard.
      Paradoxalment, sovint s’acaba creant un “alter ego” digital per a preservar la nostra intimitat i llibertat d’expressió o per evitar que l’activitat virtual pugui perjudicar la nostra vida personal…

      M'agrada

  2. Probablement la nostra identitat s’alteri un cop dins de la galàxia internet. L’anonimat i la distància condicionen l’expressió i la relació. Ara mateix la xarxa és un artefacte que permet relaxar les convencions socials permetent cert tipus de conductes verbals impensables a la quotidianetat on el grau de repressió éstà molt més condicionat pels imperatius morals. D’altre banda, la possibilitat de recrear un alter ego té cert component transgressor que en funció de la personalitat individual dóna lloc a comentaris i intervencions més o menys afortunades. Cal només llegir l’agressivitat d’alguns tuits d’actualitat per comprovar aquest fenomen.

    Liked by 1 person

  3. A mi també m’han criticat l’elecció del grau d’humanitats, argumentant que no té cap utilitat ni sortida professional. Fins i tot, un llicenciat en dret em va preguntar que era això de les humanitats. En tot cas, tal i com comentes, la interdisciplinarietat d’aquests estudis és una de les seves característiques. Gràcies al ventall tan ampli de coneixements, he desenvolupat el meu pensament crític. Ara em faig preguntes i m’adono de certs detalls que abans em passaven desapercebuts. Ho noto quan veig la televisió o quan llegeixo i comento certes coses amb els meus amics o els companys de la feina, els quals solen quedar-se només amb la part més superficial del missatge. Sens dubte, vaig encertar de ple amb aquests estudis.
    Felicitats pel blog.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s