Imaginaris i classificacions: com construïm el món amb les imatges?

Imatge PAC2La imatge escollida és obra del fotògraf Quim Dasquens[1]. Més endavant en comentaré la narrativa externa i el context.

Aquesta fotografia em va cridar l’atenció perquè defuig la representació del nu femení convencional com a dona estàtica, passiva, que s’ofereix al plaer de la mirada masculina. Em va semblar veure-hi una dona lliure, independent, amb les idees molt clares i segura de si mateixa, però amb un punt de nostàlgia.

Camina descalça per la platja allunyant-se de la càmera. Ens dóna l’esquena i, en no poder veure-li el rostre (absència d’expressió facial), hem de deduir les seves emocions per la posició corporal. Amb l’esquena recta i el cap mirant endavant sembla avançar serena, decidida. Potser recuperant algun record que té a veure amb la camisa d’home que cobreix el seu cos?

Aparentment no mostra interès envers la nostra mirada ni la del fotògraf (no necessita aquest “reconeixement” o el dóna per suposat?). Tot això fa que sigui una imatge amb cert misteri. No ens mostra el seu cos totalment nu però atrau la nostra mirada i ens desperta la curiositat…

Vaig enviar la fotografia a quatre persones (dos homes i dues dones) de diferents generacions però totes amb certa sensibilitat artística.

  • Cristina (54 anys)

Funcionària del cos administratiu de la Generalitat. Estudia Psicologia i està artísticament vinculada a l’àmbit de la poesia (escriptura, recitals, tallers, concerts…)

“A mi em sembla que és una noia que acaba d’estar amb la seva parella. Estan en un indret sols, apartats de mirades i han fet l’amor. Ara ella entra a l’aigua buscant refrescar-se o senzillament rentar-se. Ell la mira des d’on està encara ajagut i li fa la foto. El cos de la noia està mullat i traspassa la camisa d’ell. Imagino uns moments intensos començant a la sorra i acabant dins de l’aigua. M’ho fa pensar, el fet que entra tranquil·la sense moure gairebé l’aigua, que porta la camisa possiblement d’ell (li va gran, és d’home), i els cabells remoguts. I camina segura de que ell l’està mirant i li agrada.

També tinc sensació de que no fa fred, i de que és una tarda d’estiu.”

  • Jordi (43 anys)

Especialista en baixa tensió, electricista de formació i professió. Fa 23 anys que va de grup en grup cantant; també toca la guitarra i el baix. Amant del cinema, la música i el teatre.

“Doncs és una persona passejant per la platja, amb una camisa que no es seva (perquè li va llarga de mànigues), que acaba de fer un bany o s’ha banyat amb la camisa, i que passava tranquil·lament perquè segueix la platja (el mar) paral·lel al mateix i va caminant en direcció a unes roques, per lo tant no hi ha una sortida que es vegi. I segurament es una dona -per les cames (pel cabell no)-. La sensació és de relax seu i enveja meva.”

  • Maurici (36 anys)

Treballa en el departament de màrqueting d’una multinacional. Gestiona una empresa de projecció de vídeos de gran format.

“Estem davant una noia que viu davant la platja o que ha sortit de la casa d’algú que hi viu a fer un tomb. No sembla que porti banyador sinó una camisa que no és seva, no porta res que indiqui que ha vingut a banyar-se o que pensi fer res més que caminar. S’enfoca cap a una paret de roca on sembla que el camí s’atura per tant en breu donarà la volta. S’ha banyat amb la camisa o se l’ha posada sense eixugar-se de manera que no sembla voler anar massa lluny, una camisa no és una peça que la gent porti a la platja de manera habitual quan hi van a banyar-se.

La sensació és de calma i relax després d’una estona d’intenses emocions acompanyada d’algú. Un moment de gaudiment, de felicitat.”

  • Lina (53 anys)

Dependenta, caixera i responsable de la secció de perfumeria en un hipermercat. Li agraden les manualitats decoratives i la restauració de mobles. Gestiona un blog on mostra les seves creacions.

“És una imatge que transmet sensació de calma, tranquil·litat i llibertat. Pel mar, caminar per la sorra, la camisa blanca… Podria ser que necessités desconnectar de tot i trobar-se amb ella mateixa, aclarir els seus sentiments… o algo així”

El context dirigeix la nostra atenció a certs elements “significatius”:

  • El mar. El fet que la noia camini per la platja evoca el mite del naixement de Venus. Associem el mar a l’estiu, època de vacances. Culturalment també té un component romàntic i de llibertat.
  • La camisa d’home. La podem interpretar com un objecte simbòlic, una representació metafòrica de la masculinitat.
  • El color blanc. En la societat occidental és un color associat a la puresa.
  • Donar l’esquena. Aquesta posició ens nega la possibilitat d’observar el rostre. No podem “llegir” cap emoció en la seva expressió facial. Somriu? Està trista?

La posició i l’actitud corporal de la noia no segueixen els estereotips de la cultura audiovisual comercial. No és una dona passiva que s’ofereix a ser mirada, com si fos un maniquí, sinó que camina (està activa, en moviment) segons la seva pròpia voluntat (no interacciona amb ningú), allunyant-se de qui la mira. Seguint a Edmund Leach[2], això fa que la imatge sigui “diferent” gràcies al contrast per oposició amb la majoria de fotos de nus femenins. La diferència es troba en la manera com se’ns presenta la noia; la seva gestualitat corporal és part d’un missatge cultural segons Albert Schelfen[3]. Malgrat ens doni l’esquena i sembli absent, fins i tot així ens transmet una informació que varia segons la configuració mental de cada persona.

El fet de no estar completament nua també és significatiu; la camisa actua com a “vel” que separa la seva nuesa de la nostra mirada marcant un marge, una separació, i el color blanc evoca certa idea de puresa; la combinació d’ambdós elements fa pensar en el tema artístic de “Susanna i els vells”, som “voyeurs” d’un moment íntim, personal.

Referir-nos a mites com el del naixement de Venus o al de Susanna i els vells ajuda a donar significació a la imatge. Això és possible gràcies a que, com va analitzar el semiòleg francès Roland Barthes[4], el mite actua com un sistema de comunicació que engloba significant, significat i signe. Aquestes referències només tenen sentit dins un context cultural en el qual el significat del mite sigui socialment compartit i hagi esdevingut arquetípic. Són part d’una cultura que hem anat assimilant, tal com assimilem el llenguatge o la consciència nacional. Per això Margaret Mead[5] va donar tanta importància a l’acció del marc cultural: algú que no conegués ambdós mites o temes no podria entendre la referència o interpretar-la correctament.

En dues de les quatre persones la camisa ha evocat la masculinitat i la sexualitat. Curiosament, la peça que amaga la nuesa és la que desperta la fantasia eròtica (i no el cos nu). Berger comenta que la presència masculina suggereix allò que és capaç de fer o de fer-li a algú, el poder que pot exercir[6] En aquest cas la camisa actua com a metàfora d’aquesta “masculinitat activa” i ens fa imaginar possibles interaccions sexuals o sensuals que expliquen “l’estranya” presència d’una peça de roba masculina en un cos femení (En Maurici comenta que “una camisa no és una peça que la gent porti a la platja de manera habitual quan hi van a banyar-se”).

Una persona (Lina) ha suggerit que la noia sembla necessitar “trobar-se amb ella mateixa, aclarir els seus sentiments”, observació que podem relacionar amb Berger quan parla de l’autocontemplació femenina i el fet que a les dones “se les educa per a examinar-se contínuament”[7]. Una altra persona (Cristina) ha fet un comentari relacionat: “camina segura de que ell l’està mirant i li agrada”. Casualment, són paraules de les dues dones entrevistades, per tant potser sí que inconscientment (sobretot per efecte dels mitjans de comunicació de masses) tenim integrat aquest rol femení en la nostra configuració mental…

Després de les entrevistes em vaig posar en contacte amb en Quim per parlar de la imatge i saber-ne més. Em va explicar que la localització és una platja de Tarragona. La noia no és cap model professional sinó “una noia que volia una sessió per a ella de nu”.

Em va confirmar que aquesta noia és una persona “lliure i independent” i és va alegrar de la meva elecció perquè és una de les seves fotografies preferides de la sessió. Quan li vaig preguntar per la camisa em va confessar que és la d’ell i que la intenció era “cercar un punt d’home damunt la pell nua i humida”.

Així doncs, estem davant una representació visual de la dona que, sense deixar de prescindir de la masculinitat, no s’ajusta als tòpics fotogràfics d’un model mediàtic basat en els estereotips de l’imaginari convencional present en la comunicació audiovisual però evoca (sobretot en les dones) la idea subconscient de “subjecte de bellesa per a la contemplació”. Tan homes com dones coincideixen en experimentar una sensació de calma i tranquil·litat al observar la fotografia, potser per tractar-se d’un mar en calma. En general, els punts de vista són bastant semblants amb la única diferència que cadascú ha emfatitzat algun aspecte en concret.

Per tant, podem extreure dues idees principals: la nostra manera de mirar determina com interpretem el que veiem i, en conseqüència, aquesta visió ens provoca unes emocions concretes provinents del record d’experiències prèvies personals o dels estereotips socials i codis de representació estandarditzats integrats en el nostre imaginari social[8].

Convé recordar que el significat dels “elements significatius” comentats al principi pot variar molt segons la cultura i el context social, configurant un imaginari completament diferent.

Bibliografia

  • Berger, John (2000). Modos de Ver. Editorial Gustavo Gili.
  • Guarné, Blai. “Mirades intencionades. Representació i alteritat” A:  Imatge i cultura. Mòdul didàctic 3. Materials didàctics de la FUOC.

Selva, Marta; Solà, Anna. “L’imaginari. Invenció i convenció”. A: Imatge i cultura. Mòdul didàctic 2. Materials didàctics de la FUOC.

[1] http://www.quimdasquens.com/ – Quim Dasquens. Pàgina web personal.

[2] Blai Guarné. Mirades intencionades. Representació i alteritat, p. 20.

[3] Ibídem, p. 46.

[4] Ibídem, p. 33

[5] Ibídem, p. 44.

[6] John Berger. Modos de ver p. 26

[7] Ibídem, p. 26

[8] Marta Selva Masoliver; Anna Solà Arguimbau. “La imatge crítica des de les pràctiques artístiques” A: L’imaginari. Invenció i convenció, p. 42

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s