Directa. Un altre model és possible.

Com haurien de ser els nous mitjans de comunicació per a garantir-ne un ús més democràtic i desenvolupar una perspectiva crítica sobre els mitjans de comunicació de masses? Doncs com la Directa! L’antítesi “directa” dels mitjans de comunicació de masses.

Logotip de la Directa
Logotip de la Directa

Nascuda al 2006, la Directa és una publicació setmanal “en català d’actualitat, investigació, debat i anàlisi” que entén la comunicació “com una eina de transformació social i no com a simple mercaderia o negoci”. Nascuda amb l’objectiu d’ ”exercir la funció social de denunciar els abusos i les injustícies i potenciar les alternatives”, la Directa es centra en les activitats “dels moviments socials, els projectes polítics, socials i culturals que plantegen un model alternatiu a l’actual i els col·lectius invisibilitzats per la majoria de mitjans de comunicació”.

Al 2010 es fusiona amb Illacrua, “revista de pensament i anàlisi de referència als Països Catalans”, passant de les 28 a les 32 pàgines, ampliació que possibilita l’“augment dels reportatges d’anàlisi, les entrevistes en profunditat a sectors vinculats al pensament crític i els moviments transformadors i els articles vinculats a noves alternatives de vida”. L’octubre de 2011 la Directa “llança una nova web amb la intenció d’esdevenir un mitjà multiplataforma d’actualització diària” això permet ampliar els punts de vista i “tractar la informació des de la immediatesa de l’actualitat –fent un esforç a l’hora de contrastar la informació–“

directa_web_1

El seu model comunicatiu, basat en l’anàlisi i la reflexió, podria servir d’inspiració per als mitjans del futur. Curiosament, aquest model representa tot el contrari del que és “habitual” en l’àmbit dels mitjans de comunicació i el periodisme:

  • Davant la informació de l’espectacle, descontextualitzada i allunyada de les persones, volem oferir informacions de qualitat, més reposades i arrelades al territori i els moviments socials.
  • No entenem la Directa com una mercaderia o un negoci, sinó com una autèntica eina de transformació social i, per tant, no contemplem la publicitat com a principal font d’ingressos; la confiança de les subscriptores és l’espina dorsal del projecte. A més, volem compartir els continguts de la Directa, per això defensem la lliure circulació d’informació i apostem per les llicències obertes enfront del copyright.
  • Contra la verticalitat de les empreses de comunicació, la Directa pretén establir l’horitzontalitat i l’assemblearisme en totes les seves facetes, així com la proximitat i la transparència amb totes les lectores.
  • Assumim el potencial de les noves xarxes socials digitals del segle XXI com a font d’informació instantània, però també com a font de denúncia i crítica dels poders.

La Directa demostra que és possible informar amb rigor i qualitat, amb independència respecte els interessos del poder polític i econòmic, oferint una alternativa dins el sector, integrant les noves possibilitats comunicatives virtuals (plataforma web, Twitter, Facebook, G+, Youtube…), fomentant la reflexió crítica, el diàleg i el pluralisme. Com ho pot fer? Doncs gràcies a les més de 2.000 subscripcions, ingressos que suposen el 60% del pressupost anual, i “una subvenció estructural de la  Generalitat de Catalunya (que suposa menys d’un 2% del pressupost) pel fet de ser un mitjà en  llengua catalana”.

Portada del número 384 - Versió en paper- (05/05/2015)
Portada del número 384 – Versió en paper- (05/05/2015)

Les subscripcions a un mitjà de comunicació com la Directa són molt significatives. Demostren que malgrat la majoria de la població prioritzi l’entreteniment per sobre de la informació i de la cultura, un percentatge significatiu busca alternatives, sobretot a l’hora d’informar-se. Conscients que els interessos dels mercats, dels patrocinadors, dels propietaris de les corporacions i del govern pesen més que la necessitat d’una informació clara, transparent, directa o la pluralitat d’idees, cada cop hi ha més persones que fan l’esforç de cercar i donar suport a nous mitjans de comunicació independents, lliures de pressions econòmiques, ideològiques i logístiques.

Potser sigui complicat trobar mitjans de comunicació de masses lliures de les imposicions hegemòniques, però les noves tecnologies han afavorit l’aparició i proliferació de diaris i revistes que comparteixen continguts lliures dels dictamens oficials. Només cal tenir interès, voluntat, fer l’esforç de buscar-los però, sobretot, saber a on i com trobar-los…

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s