La interactivitat en el text postmodern

Davant la tendència d’oposar l’hipertext i el llibre imprès cal vigilar de no fomentar la identificació del llibre amb els trets culturals negatius com el logocentrisme, la tirania de la línia, al rigidesa jeràrquica, l’abús de l’autoritat del cànon, l’imperialisme o el patriarcat.

La textualitat electrònica es distingeix de la impresa pel fet que la influència formalitzadora de l’autoria disminueix davant la major creativitat que pot exercir qui llegeix/interactua amb el text, trencant el sentit imperatiu del text tradicional. La pantalla esdevé un nou suport per a la cultura escrita que permet combinar el text i imatge presents en el llibre en paper, a més del so. A partir d’aquest moment el text deixarà de ser un objecte constituït només per les motivacions i vivències de qui l’ha escrit per passar a pertànyer també a les emocions de qui llegeix. Ja no serà una producte sinó una producció compartida i la possibilitat de lectura en múltiples sentits no necessàriament previstos donarà al significant la seva autonomia en relació amb el significat. Aquesta intertextualitat combinada amb la multiplicitat de recorreguts de lectura fa esclatar els límits tradicionals de la lectura/escriptura textuals de manera que sempre hi ha nous itineraris virtuals possibles.

ca. 2003 --- Global Internet --- Image by © Royalty-Free/Corbis
ca. 2003 — Global Internet — Image by © Royalty-Free/Corbis

El paper actiu de qui llegeix converteix l’hipertext en una convergència entre lectura i escriptura, a l’hora que dóna una nova concepció de la figura i funció de la persona autora d’un text. Aquesta nova literatura representa el reconeixement de l’activitat lectora i la conscienciació sobre la responsabilitat d’escollir un itinerari de lectura i responsabilitzar-se dels resultats d’aquesta acció. Aquest poder de decisió també repercuteix en el ritme de lectura, ja que cadascú pot decidir el final del recorregut o reemprendre’l des d’un altre moment gràcies al fet que l’hipertext permet guardar la traça de la lectura.  Aquesta nova relació entre escriptura i lectura significa escurçar la distància entre el subjecte pensant (“res cogitans”) i la realitat sobre la qual es pensa (“res extensa”), és a dir, entre filosofia i ciència, donant com a resultat un humanisme digital.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s