LES DONES A STAR WARS (TFG, PART II)

1. DESENVOLUPAMENT

1.1.       Descripció dels personatges analitzats segons construcció i funció

 

FITXA DE PERSONATGE
LEIA ORGANA Princesa d’Alderaan, membre del Senat Imperial, líder de l’Aliança rebel i General fundadora de la Resistència.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Diplomàtica, líder, bona estratega, enèrgica, astuta, amb fort sentit de l’ètica (el deure abans que les necessitats personals), decidida, tossuda, temperamental, disciplinada. Busca el reconeixement pels seus fets i èxits militars més que pels seus títols nobiliaris. Valenta, intuïtiva, intel·ligent, impacient, dona d’acció i molt hàbil amb les armes. El mateix Han Solo diu que “és tot un caràcter”…	Acostuma a vestir amb roba còmoda i poc cenyida. Vesteix elegant per protocol o quan l’ocasió ho requereix però sense massa estridències. Durant la batalla, gairebé sempre vesteix igual que les tropes.   L’únic moment que vesteix “sexy” és durant el seu captiveri com a esclava de Jabba; el biquini que llueix és una manera de mostrar l’intent de “domar” la seva forta personalitat de dona independent. Però ni així perd el seu coratge!
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film on apareix
És una figura inspiradora que amb les seves accions fa avançar la trama i desencadena noves situacions favorables a l’objectiu. Actua sovint com a mediadora, gràcies a la seva educació política i habilitat per l’oratòria. La seva condició de dona no l’aparta de l’acció, al contrari, sovint és ella qui prèn la iniciativa o dissenya l’estratègia a seguir per resoldre la situació.	Episodi III: La Venjança dels Sith – Just al final del film assistim al seu naixement i coneixem la realitat del seu origen.   Episodi IV: Una nova esperança – El missatge demanant ajuda que enregistra al robot R2D2 és el desencadenant de l’aventura del seu germà Luke Skywalker i l’inici de la saga. Durant la pel·lícula anem descobrint una dona coratjosa, que no es doblega davant el terror de l’Imperi ni traeix a la causa rebel. Fins i tot anteposa la rebel·lió al dol per la pèrdua del seu planeta natal.   Episodi V: L’Imperi contraataca – En aquesta pel·lícula, després d’un inici que ens indica certa tensió entre Leia i Han Sola, la princesa confessa clarament els seus sentiments pel contrabandista just abans que aquest sigui congelat. És el film on queda clar la sensibilitat de Leia a la força, fent d’ella una dona encara més poderosa. Gràcies a això poden salvar de caure al buit al malferit Luke després de lluitar amb Vader.   Episodi VI: El retorn del Jedi – Disfressada de caça recompenses, la Princesa Leia es presenta al palau del contrabandista Jabba disposada a salvar a Solo però al final els descobreixen. En aquest moment Leia es converteix en esclava de Jabba, però per poc temps. Serà ella mateixa qui, fent servir la cadena que la priva de llibertat, estrangula a qui pretenia retenir-la contra la seva voluntat.   Més endavant, aconsegueix guanyar-se la simpatia d’una de les criatures que habiten a Endor i estableix una aliança favorable a la Resistència. Durant la batalla, un hàbil i subtil moviment de Leia serà decisiu per poder entrar a la base de l’Imperi i destruir l’escut que protegeix l’Estrella de la Mort.   Un altre dels grans moments de Leia, és quan descobrim que ella i Luke són germans i, per tant, sabem que ella és l’altre persona sensible a la Força de la qual havia parlat el mestre Yoda. Solo s’adona dels sentiments de Leia però els mal interpreta; aleshores ella li explica el parentesc amb Luke i el besa, deixant clars els seus sentiments per ell. Per tant, és una dona que porta les regnes de la seva vida sentimental i marca el ritme de la relació amb Solo.   Episodi VII: El despertar de la força – Aquí veiem una envellida Leia, convertida en General de la Resistència, dirigint la desesperada missió de trobar al seu germà Luke Skywalker. El motiu de la desaparició de Luke és Kylo Ren, el fill de Leia i Han. Leia és l’única persona que ofereix un mínim consol a Rey; de fet, podríem dir que les dues es consolen mútuament amb una sentida abraçada. I és que ambdues són sensibles a la Força, és a dir, dues dones molt més poderoses que la majoria dels homes del seu voltant. Durant la pel·lícula veiem com els poders de Leia s’han fet més forts i és capaç de percebre clarament els esdeveniments. Mentre que Rey tot just comença a ser conscient de la Força…   Rogue One: Una història de Star Wars –  Al final del film descobrim com arriben al seu poder els plànols de l’Estrella de la Mort. Amb gran astúcia, una jove Princesa Leia aconsegueix evitar que caiguin a mans de Darth Vader.

 

 

FITXA DE PERSONATGE
MON MOTHMA Líder de la facció lleialista del Senat Galàctic. Va servir com a líder civil durant la llarga lluita contra l’Imperi.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Discreta, diplomàtica, persuasiva, gran oradora, carismàtica, perspicaç, bona negociadora i gran estratega, de ment freda, amb poder de convicció i convocatòria. Una dona decidida i valenta, sense por de posar públicament en evidència les ànsies de poder del Canceller Palpatine, malgrat això la converteixi en enemiga de l’Imperi i una fugitiva.	Porta el cabell curt i acostuma a vestir túniques amples i de color clar. La seva aparença, senzilla però elegant, recorda a una sacerdotessa clàssica.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Tutora política de la princesa Leia Organa, fundadora de l’Aliança Rebel i una de les dones amb més poder dins de la mateixa. Considerada una política molt competent, per la seva experiència com a senadora, és una líder respectada que gairebé ningú s’atreveix a qüestionar. I, si algú ho fa, demostra ser comprensiva amb qui desafia les seves instruccions.	Episodi VI:  El retorn del Jedi – Mon Mothma es reuneix amb l’Alt Comandament de l’Aliança rebel per debatre quina serà l’estratègia a dur a terme per aconseguir la destrucció de la segona Estrella de la Mort. En aquest moment demostra ser una gran estratega. Malgrat passar bastant desapercebuda al llarg del film, la seva intervenció és decisiva per garantir l’èxit de la missió.   Rogue One: Una història de Star Wars – El seu intent de reclutar a Jyn Erso desencadena la rebel·lió de l’esquadró Rogue One. Un gest inesperat, fruit del caràcter d’Erso, o la conseqüència d’una subtil estratègia per part de Mothma?

 

 

FITXA DE PERSONATGE
PADMÉ AMIDALA Reina i senadora de Naboo. Destacada membre del Senat Galàctic durant La Guerra dels Clons.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Apassionada, idealista, empàtica, decidida, ràpida de reflexes, hàbil amb les armes, amb un punt d’ingenuïtat, molt bona diplomàtica, convincent, sensible, amb sentit del deure.	Per la seva condició de política sovint canvia de vestuari i pentinat d’acord amb la situació diplomàtica. Apareix amb vestits sumptuosos, maquillatge exòtic i pentinats elaborats. En moltes ocasions, sobretot quan està amb Anakin, vesteix de manera sensual, amb escots més pronunciats i teles vaporoses.   És un dels personatges femenins que, com passa amb la princesa Leia i el seu famós biquini d’esclava, pateix un cas de cosificació quan un animal li esquinça la roba i la samarreta ajustada es converteix en un top just per sota dels pits.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Tres anys després de casar-se en secret amb Anakin Skywalker, els esdeveniments li fan perdre les ganes de viure i mort després de donar a llum a dos dels personatges més mítics de la saga: la Princesa i General Leia Organa, i el Mestre Jedi Luke Skywalker.   Anakin té malsons relacionats amb la mort de Padmé i es passa al costat fosc de la Força convençut que així aconseguirà ser prou poderós per evitar-ho. És el seu amor per Padmé allò que l’empeny al costat fosc o és conseqüència del seu orgull i de les ànsies de no perdre-la?	Episodi I: L’amenaça fantasma – La seva intervenció és decisiva per aconseguir una aliança amb els Gungans, una raça del seu planeta natal que viu en un món aquàtic al marge dels problemes de la superfície que pateix Naboo. Aquesta aliança permet tenir un doble exèrcit per combatre l’amenaça droide.     Episodi II: L’atac dels Clons – Els esdeveniments fan que la senadora confessi els seus sentiments al padawan Anakin i s’acabin casant en secret.   Episodi III: La venjança dels Sith – El seu matrimoni secret amb Anakin (i posterior embaràs) posen en perill la seva carrera com a senadora. En aquest film veiem com els seus sentiments i emocions s’enterboleixen; apareix l’ombra del dubte. Les seves preocupacions giren entorn a Anakin, fins al punt de defensar la seva bondat malgrat les atrocitats que aquest és capaç de cometre. Al final de la pel·lícula, vençuda per la realitat, Padmé s’abandona a la mort (no li queden forces o motius per viure) després de donar llum als bessons Skywalker.

 

 

FITXA DE PERSONATGE
REY Drapaire, sensible a la Força. Sobreviu tota sola recollint ferralla al desèrtic planeta de Jakku, lloc a on la van abandonar de petita.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Molt autosuficient, solitària, àgil, lluitadora, noble de cor, disposada a ajudar a qui estigui en perill. Destaca per les seves habilitats com a mecànica, pilot i guerrera.	De constitució atlètica, vesteix roba còmoda, adequada a la seva activitat i al planeta desèrtic on viu.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Després de col·laborar en la destrucció de la base Starkiller de la Primera Ordre, es desplaça fins a l’amagatall secret de Luke Skywalker per tal d’entregar-li l’espasa de llum de la seva propietat i convertir-se en la nova padawan del mestre jedi.	Episodi VII: El despertar de la força –  Salva al droide BB8, gràcies al qual entra en contacte amb la Resistència i descobreix que els jedis no són un mite. Es converteix en col·laboradora de la Resistència sota les ordres de Leia Organa i, gràcies a Maz Kanata, descobreix que és sensible a la Força. El captiveri a mans de Kylo Ren l’obliga a utilitzar les seves habilitats i a fer servir el sable làser per enfrontar-se al cavaller de Ren. Acaba dominant el combat, demostrant així el seu enorme potencial com a jedi.

 

FITXA DE PERSONATGE
JYN ERSO Separada violentament dels seus pares des de molt petita, creix com una delinqüent que només té per objectiu sobreviure.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Rebel, altiva, tossuda, impulsiva, astuta, hàbil amb les armes, temerària, de caràcter agressiu, esquerpa i desconfiada. Poc disciplinada, no acostuma a acceptar ordres. Està acostumada a anar per lliure.	D’aparença descuidada, sovint bruta i despentinada a causa de l’acció. Vesteix roba còmoda, de colors foscos amb predomini del gris. Els complements que porta són semblants als del contrabandista Han Solo.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Amb intenció d’utilitzar la seva influència com a filla del científic Galen Erso (col·laborador en la construcció de la terrible Estrella de la Mort) i deixebla de Saw Gerrera (membre clau en la formació de l’Aliança per la restauració de la República), Mon Mothma la recluta i converteix en sergent de l’Aliança Rebel durant la Guerra Civil Galàctica. Dirigeix la incursió a la base imperial de Scarif i aconsegueix els plànols de l’Estrella de la Mort.	Rogue One – Gràcies a la seva desobediència, convenç a un grup de dissidents per embarcar-se en la perillosa missió d’aconseguir els plànols de l’Estrella de la Mort. Un cop assolit l’objectiu, Jyn i els seus acompanyants moren a causa de l’explosió de la base imperial. Aquest sacrifici, recordat i nombrat en posteriors episodis de la saga, és un moment decisiu en la història de Star Wars; sense aquests plànols no haurien pogut descobrir el punt dèbil de l’Estrella de la Mort, la super arma que Luke Skywalker destrueix a l’Episodi IV.

 

 

FITXA DE PERSONATGE
CAPITANA PHASMA Comanda les tropes d’assalt de la Primera Ordre. Assignada a la Base Starkiller, supervisa personalment l’entrenament dels soldats.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Marcial, implacable, fidel a la seva missió. És una dona despietada que no vacil·la a l’hora de disparar contra innocents.	L’armadura que vesteix amaga la seva aparença i qualsevol expressió facial. La capa és un signe del seu rang superior. Si no fos pel to de veu, ningú diria que estem davant d’una dona.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
És la primera cap militar femenina de l’Imperi. Mai abans havíem vist a la gran pantalla dones del costat fosc de la Força.	Episodi VII: El despertar de la força  – Comanda les tropes imperials amb mà de ferro i no vacil·la a l’hora de fer-los executar les ordres més cruels.

 

FITXA DE PERSONATGE
MAZ KANATA Contrabandista i pirata intergalàctica de destacada longevitat, sensible a la Força.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Alegra, social, independent, dona de negocis (tavernera), efusiva, sarcàstica, sàvia i empàtica.	Els seus grans ulls són una referència a la seva sensibilitat per sentir la Força, sobretot en els altres éssers. Vesteix indumentària pròpia de contrabandistes. Destaquen les seves grans ulleres-lupa i els braçalets. Tot i semblar esquifida, és una dona que imposa respecte.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Propietària d’un castell que alberga a viatgers, pirates i contrabandistes de tota la galàxia, coneix molt bé a Chewbacca (per qui sent molt afecte) i a Han Solo. Instrueix a Rey sobre el concepte de La Força quan aquesta descobreix el sable làser de Luke Skywalker amagat en una habitació subterrània del castell.	Episodi VII: El despertar de la força – Entrega a Rey el sable làser de Luke i l’anima a aprendre més sobre la Força, malgrat la por que pugui sentir amb les visions que li proporciona.

 

FITXA DE PERSONATGE
SHMI SKYWALKER LARS És una esclava que serveix a diferents amos fins que l’últim (Cliegg Lars) decideix alliberar-la per casar-s’hi.
CONSTRUCCIÓ DEL PERSONATGE
Actitud i personalitat	Aparença física
Mare sobreprotectora i patidora però que accepta el destí del seu fill i l’encoratja a marxar lluny d’ella. És una dona dolça, afectuosa i serena, acostumada a tenir cura dels altres i de la llar. Té un caràcter tranquil, dòcil i servil. Resignada a la seva condició d’esclava.	Aparença austera, molt pastoral, vesteix de manera femenina però senzilla. El seu aspecte mostra el cansament propi de l’edat i d’algú que feineja sense descans.
FUNCIÓ O PAPER DEL PERSONATGE
Dins la saga	En cada film
Mare biològica d’Anakin Skywalker, a qui engendra sense intervenció de pare material. Aquesta circumstància recorda el dogma catòlic de la Immaculada Concepció. La seva tràgica mort és l’origen del primer atac d’ira d’Anakin.	Episodi I: L’amenaça fantasma – Acull a Qui-Gon Jinn i Padmé durant una tempesta de sorra. Gràcies a aquest fet, conversa amb el cavaller jedi sobre el misteri que envolta el naixement del seu fill i les capacitats especials que té per ser només un nen.   Episodi II: L’atac dels clons– Un grup de bandits tusken la capturen i se l’emporten al seu campament, on la torturen. Anakin, seguint les seves visions, només arriba a temps de deslligar-la perquè acabi morint als seus braços, fet que desencadena el primer gran atac d’ira del futur Darth Vader.

 

 

1.2.       Discussió analítica de la representació dels personatges femenins

Les persones entrevistades coincideixen amb l’opinió que Leia Organa és el seu personatge preferit, malgrat també mencionin els personatges de Rey, Jyn Erso i Padmé Amidala. A continuació es presenta un resum de les respostes sobre la definició del personatge preferit:

 

Els personatges femenins que menys agraden són les ostatges de Jabba The Hutt i Maz Kanata, considerada massa equidistant. L’home de 30-40 anys comenta que “hi ha massa pocs personatges femenins com per descartar-ne cap” però que no li agrada que Rey domini la Força sense un entrenament previ.

Quan es demana el nom d’alguna dona apareguda a la saga el resultat és aquest:

 

D’aquest gràfic es dedueix que, segons la mostra enquestada, els personatges femenins més icònics són Leia Organa, Rey, Padmé Amidala, Jyn Erso i Mon Mothma. És lògic que Leia sigui molt popular, doncs és l’únic personatge femení que apareix en totes les pel·lícules de la saga a partir de l’Episodi IV. En segona posició trobem dos personatges femenins molt diferents com són Rey (paradigma de dona forta, independent, autosuficient) i Padmé (dona amb les mateixes qualitats però que acaba subjugada per amor). És a dir, només amb la seva primera aparició a l’Episodi VII el personatge de Rey ja s’ha guanyat tanta o més simpatia que Padmé, un personatge femení que apareix en tres pel·lícules i destaca per la seva relació amb el protagonista de la segona triologia (Episodis I, II i III). És un detall molt significatiu que, protagonitzant  una sola pel·lícula, Rey ja hagi esdevingut un personatge emblemàtic, doncs podria passar el mateix amb el personatge de Jyn Erso però no és així…

Vegem doncs a continuació una discussió analítica més en profunditat sobre els personatges femenins que hem presentat. Aquesta discussió parteix d’una triangulació entre l’anàlisi empírica de les pel·lícules de la saga, les aportacions teòriques que hem vist en el marc teòric, i les contribucions de les persones entrevistades.

LEIA ORGANA

És el personatge femení principal de la saga i apareix en gairebé totes les pel·lícules, excepte l’Episodi I, II i II. Per tant, és un personatge rodó del qual es pot seguir tota la seva evolució en diferents nivells. A través dels films coneixem els seus progressos a nivell polític, militar, social i sentimental. Relació dialèctica de líder, dirigent, personatge públic, a primera línia de l’acció. És una de les dones més carismàtiques, la icona femenina de la saga.

El personatge de Leia Organa es correspon, seguint a Vogler (2002), amb l’arquetip del missatger. El seu missatge fa que Luke s’interessi per ella i vulgui ajudar-la; per això surt a buscar a Obi-Wan. També atrau l’interès del contrabandista Han Solo, que s’acabarà unint a la Resistència per tal de quedar-se a prop d’ella.

Segons la teoria dels actants de Greimas (1966), exerceix un rol de destinadora. La seva influència incentiva que Luke Skywalker surti a buscar a Obi-Wan. També té un rol d’ajudant, com a força de suport afectiu.

És un dels personatges femenins més ben caracteritzats. A nivell sociològic, som conscients de la seva importància com a membre de la reialesa i de la seva tasca diplomàtica. A nivell psicològic, veiem com és el seu caràcter, com es relaciona de diferent manera amb cada personatge amb qui interactua. Tant pot ser amable, afectuosa i tendra com irònica. En un principi congenia poc amb el contrabandista Han Solo, amb qui hi ha certa tensió i mostra més simpatia vers Luke Skywalker. Poc a poc, la tensió eròtica entre Leia i Han va creixent fins al punt que viuen escenes de certa sensualitat (ella no vol reconèixer que se sent atreta pel contrabandista) fins arribar a la passió clarament declarada amb petons. Aquestes mostres d’afecte només arriben quan ella ho autoritza, en cap cas són petons robats.

Físicament, la seva indumentària i pentinats denoten el seu alt estatus però no en fa gala; en moltes escenes d’acció vesteix de manera senzilla o com els altres personatges masculins. En totes les pel·lícules a on apareix (Episodis IV, V,VI, VII, VIII i Rogue One), només en una se’ns presenta com a objecte de contemplació al servei de la mirada masculina (com a esclava de Jabba El Hutt) i ho fa per poc temps, doncs ella mateixa aconsegueix lliurar-se d’aquesta situació asfixiant a Jabba amb la cadena que la manté unia a ell. En l’Episodi VII veiem una Leia Organa que ha envellit però segueix mantenint la seva força i estatus.

La seva representació s’associa a l’àmbit públic. És un personatge clarament diplomàtic, amb un caràcter molt marcat, fort sentit de l’ètica i de la responsabilitat, que anteposa la seva carrera o obligacions a la seva vida personal i sentimental. No presenta dependència emocional respecte la seva parella, al contrari, ambdós individus conserven la seva essència (això es veu molt clar a l’Episodi VII, quan sabem que han estat separats durant un temps però se segueixen estimant i mostrant afecte…). És una dona que ocupa una posició important, no només políticament, sinó també com a militar. Durant l’Episodi VII comparteix amb Rey el dolor per la mort de Han Solo.

És lluitadora (tal com la defineix una de les dones enquestades), autosuficient, exerceix de líder, pren la iniciativa, és un subjecte actiu que participa de l’acció. A més de ser un personatge realista i creïble, és emblema de l’evolució de l’empoderament de les dones.

En referència a aquest personatge, l’home de 30-40 anys enquestat comenta: “Trobo un patró en les protagonistes. De lluita continuada, tant en Leia Organa com en Padme Amidala o Jyn Erso. Però em quedo amb la Leia per posar-se a l’esquena tota l’aliança Rebel. Com a símbol, com a reserva espiritual (més propera que Mon Mothma) i com a tropa d’assalt.” En la mateixa línia, l’home de 40-50 anys enquestat considera que Leia Organa és “forta, líder, independent”.

 

MON MOTHMA

És un personatge secundari i pla. No podem detectar canvis o evolució perquè les seves aparicions són puntuals, concretes, no tenen una continuïtat narrativa però són claus per l’evolució dels fets.

Personatge poc desenvolupat a nivell psicològic, les seves accions i pensaments giren entorn del context polític i militar. Deduïm que sociològicament es tracta d’una personalitat important per la seva vessant d’estratega militar, perquè rep el tracte de senadora i es relaciona en condició d’igualtat amb el seus homòlegs masculins. Apareix poc en pantalla però ho fa de manera activa, com a mentora d’altres dones (recluta Jyn Erso a Rogue One), semblant a una sacerdotessa o matriarca. Representa la solidaritat femenina, l’anciana que instrueix a les joves, trencant amb el tòpic de la rivalitat entre dones.

La seva representació física no està pensada per satisfer el desig masculí, segons el tòpic de bellesa femenina predominant en la cinematografia de Hollywood. És un personatge que transmet molta serenor i seguretat, una dona que s’ha guanyat a pols el lloc que ocupa a nivell polític i militar. Representa la dona amb iniciativa, bona estratega, amb do de gents i una extraordinària capacitat de persuasió sense fer ús dels seus “encants femenins”. Sap guanyar-se l’auditori i l’atenció de les persones del seu entorn. Destaca per la seva lucidesa mental, pel pensament analític (no tenim detalls de la seva vida personal/sentimental), per ser una líder amb iniciativa (característiques típicament atribuïdes a personatges masculins). Tot i no estar en primera línia de la batalla com altres personatges femenins, té un important paper com a estratega.

El seu rol, segons la teoria dels actants de Greimas (1966), oscil·la entre el d’ajudant (actua com a força de suport d’altres personatges femenins) i destinatària (es beneficia de l’acció d’altres personatges femenins).

 

PADMÉ AMIDALA

Personatge femení principal dels Episodis I, II i III. És un personatge rodó, veiem la seva evolució personal, sentimental i professional al llarg de les tres pel·lícules. Expressa molt clarament les contradiccions, per tant, és un personatge femení ben caracteritzat a nivell emocional, psicològic i sociològic. Ens podem fer molt bona idea de quin lloc ocupa en cada ambient i circumstància. També sabem la seva edat (o podem intuir la seva joventut gràcies als diàlegs). Tenim consciència de com es relaciona amb cada personatge, ja que la diferència és molt notable segons en quin àmbit tingui lloc la interacció. És una dona que es mou en ambients molt variats, des de la intimitat del seu idil·li secret amb Anakin al discurs polític que transmet com a reina i/o senadora. Ell mateixa ens explica  part del seu passat i l’acompanyem fins a la seva mort.

Segons els arquetips de Vogler (2002), és un personatge que té una funció de missatgera. El seu encontre amb un jove Anakin és decisiu per les vides d’ambdós. De la mateixa manera, segons la teoria dels actants de Greimas, compleix amb el rol de destinadora. L’amor entre ella i Anakin marca el transcurs de les seves vides i els condueix a un fatal destí (recorda vagament la tragèdia de Romeu i Julieta, de William Shakespeare). És una relació sentimental marcada pel secret, la por a la pèrdua, el paper poséssiu, obsessiu i desconfiat d’Anakin i certa ingenuïtat per part de Padmé, que creu fins l’últim moment en la bondat del seu marit. És l’única unió matrimonial que pareix explícitament en pantalla, a diferència del matrimoni entre Leia i Han.

Padmé Amidala és un personatge públic que es desenvolupa autònomament dins l’esfera política. Una dona que expressa les seves conviccions, opinions i preocupacions. Fa gal·la de la seva iniciativa i capacitat de lideratge. És autosuficient durant les escenes d’acció, capaç d’espavilar-se i de lluitar com un home més. Hi ha un punt d’inflexió que marca l’inici de la seva decadència, just quan en diferents escenes se la cossifica, sobretot per la manera de vestir (cenyida, escotada…) o els desperfectes que pateix la seva roba, o quan comença a delegar el seu poder als homes que l’envolten.

La caracterització i construcció d’aquest personatge femení permet que les víctimes de maltractaments s’hi puguin identificar. Representa un arquetip de dona disposada a sacrificar-ho tot per amor, fins al punt de perdre les ganes de viure quan descobreix la veritat d’Anakin. Aquesta relació es pot identificar amb el model d’amor romàntic, un amor caracteritzat per la dependència emocional, que “asfixia” i anul·la igual que Anakin fa amb Padmé. No ofereix cap canvi de paradigma positiu (i molt menys en la representació de les relacions entre dones i homes) però és un personatge molt útil per reflexionar sobre els perills de l’amor romàntic.

 

SHMI SKYWALKER

És un personatge secundari i pla. Una dona estereotipada, caracteritzada com a esclava i mare abnegada. Això significa que viu reclosa en l’àmbit privat, domèstic, familiar, sempre al servei d’altri, sense possibilitats de realització més enllà del lloc que ocupa.

Coneixem detalls de la seva vida indirectament, sovint a través dels personatges masculins amb els quals es relaciona (el seu marit i el seu fill). No té un rol massa important, més enllà de ser la mare del protagonista dels episodis I, II i III. Es podria considerar que també representa l’arquetip del missatger, com a personatge que altera l’equilibri de l’heroi: la seva mort és el detonat de la transformació d’Anakin. Segons la teoria dels actants de Greimas, es pot considerar destinadora pel fet que promou canvis considerables en l’heroi (el seu fill Annakin). La seva caracterització és molt simple i segueix l’arquetip de dona sotmesa als designis dels altres, sense possibilitats d’empoderar-se o de realitzar-se autònomament.

Malgrat això, com en el cas de Padmé Amidala, és un personatge amb el qual es poden identificar les dones que no han tingut possibilitats de desenvolupar-se més enllà de l’àmbit domèstic i/o familiar, les mares vocacionals que se sacrifiquen pel bé de la seva descendència o les dones amb vocació religiosa que han decidit consagrar la seva vida a tenir cura d’altres persones (Shmi concep a Anakin sense presència física de pare, semblant a la fecundació de Maria segons el Cristianisme).

Aquest personatge no representa cap canvi transgressor, al contrari, ofereix una imatge femenina molt tradicional, clàssica, de submissió.

 

MAZ KANATA

Personatge secundari, pla que actua com a missatgera, segons els arquetips de Vogler. Instrueix a Rey sobre els misteris de la força i l’anima a començar la seva trajectòria com a padawan jedi, en un rol de destinadora. La seva influència és crucial perquè Rey esdevingui conscient del potencial que té i perdi la por a fer ús de les seves habilitats.

Físicament, destaquen els seus grans ulls, donant la idea de persona perspicaç que veu més enllà de la realitat, una dona d’esmolada intuïció a qui no se li escapa res (descobreix la farsa de Finn amb només una mirada). Sabem que té anys de vida i una ocupació liberal (tavernera). Per tant, es mou en un àmbit públic, socialment molt variat, tractant amb tipologies diferents de personatges, la majoria dels quals no destaquen, precisament, per la seva virtut: la taverna que regenta és un niu de contrabandistes, bandits, proscrits, fugitius… Això la converteix en una dona autònoma, autosuficient que, malgrat demostrar cert afecte pel wookie Chewbacca, no està subjecta a cap relació amorosa reconeguda. El personatge de Han Solo mostra cert respecte vers ella, donant a entendre que es tracta d’algú important, una dona reconeguda en el seu àmbit, una figura d’autoritat femenina.

No és un personatge femení pensat pel plaer de ser mirada, segons els cànons de desig masculí imperants en l’imaginari cinematogràfic de Hollywood. Representa la dona alliberada, senyora del seu destí, subjecte actiu de la seva pròpia història. Tal com es veu a l’Episodi VII, és senyora del seu castell.

 

PHASMA

Personatge pla, ja que evoluciona poc i ho fa lentament. Forma part del triumvirat que representa els antagonistes. És la primera dona del costat fosc amb un paper destacable. Exerceix un rol d’oponent, segons la teoria dels actants de Greimas. Físicament està caracteritzada per la seva armadura platejada que amaga completament la seva aparença física, per tant, no destaca en absolut pel seu aspecte femení, sinó per la seva fredor i marcialitat (qualitats sovint atribuïdes al gènere masculí).

Psicològicament, és una dona implacable, freda, ferma. Sociològicament ocupa una destacada posició pública de poder militar. Sabem molt poc d’ella, més enllà de la seva activitat professional. És un personatge femení distant però que representa l’estereotip de dona autoritària, militar. Les tropes sota el seu comandament obeeixen totes les ordres, tal com ella obeeix les dels seus superiors.

No és un personatge femení pensat per satisfer el plaer visual i el desig masculí. Phasma il·lustra la igualtat d’oportunitats i capacitats en ocupar un lloc militar típicament masculí en la majoria de pel·lícules bèl·liques.

 

JYN ERSO

Protagonista de Rogue One. És un personatge principal, rodó, molt ben caracteritzada. Coneixem la seva infància, els ambients que han forjat el seu caràcter rebel i assistim a la seva mort. Podem seguir com evoluciona, com canvia, com arriba a implicar-se a una causa fins a morir per la mateixa. És una heroïna que es sacrifica per tal d’aconseguir l’objecte de desig (els plànols de l’Estrella de la Mort), sense rebre recompensa o reconeixement.

Com a subjecte, realitza l’acció central. És una dona que es mou en l’àmbit dels marginats: lladres, delinqüents, proscrits, fugitius, perseguits… Totalment al marge de les normes socials: per ella només importa sobreviure conservant la llibertat. Subjecte actiu de la seva pròpia història, dona autònoma i autosuficient que no accepta ni reconeix l’autoritat. Representa l’arquetip de dona rebel, supervivent, que es manté en vida gràcies a les seves habilitats i recursos propis, sense fer ús dels encants femenins. De fet, es passa la meitat de la pel·lícula bruta i despentinada…

Com Rey, és un personatge a qui li costa establir vincles afectius i relacionar-se. És una dona acostumada a projectar una imatge de força i valentia, com a mecanisme d’autodefensa. Però a diferència de Rey, Jyn no es desfà de la cuirassa emocional fins just abans de morir. Li costa relacionar-se positivament amb les altres persones indistintament del gènere (desafia les ordres de Mon Mothma). Es mostra distant, no deixant que la gent se li acosti emocionalment parlant. En el moment previ a la seva mort, el gest d’agafar-se de la mà amb Cassian il·lustra un altre tipus de relació dona-home més enllà del vincle de parella: són dos soldats afrontant el seu fatal destí.

 

REY

El personatge de Rey representa la primera i autèntica heroïna de l’univers Star Wars; és la protagonista absoluta de la nova saga i personatge principal. Personatge rodó, amb un complex món intern que comencem a descobrir al llarg de l’Episodi VII per saber-ne més en l’Episodi VIII. La complexitat del seu món intern es visible en la contradicció entre el seu altruisme, la generositat i el rebuig dels vincles emocionals.

Seguint els arquetips de Vogler (ANY), és clarament el personatge central, l’heroïna, la protagonista de l’aventura. Rey “sacrifica” la seva monòtona i àrida existència per unir-se a la Resistència i formar-se com a jedi. Una vegada ha admès que no té sentit esperar el retorn de la família que de petita la va abandonar, deixa enrere la seva zona de confort i s’enfronta a una nova realitat que no volia admetre: el poder de la força. El seu rol, segons la teoria dels actants de Greimas (ANY), és el de subjecte de l’acció. Això és molt visible en el fet que és ella qui se’n va a buscar Luke Skywalker per entregar-li la seva pròpia i antiga arma de cavaller jedi. Rey es l’encarregada d’intentar aconseguir allò que tothom desitja: el retorn de l’últim mestre jedi.

És un personatge molt ben caracteritzat. Coneixem com es guanya la vida, com viu, la veiem relacionar-se amb personatges variats i molt diferents. Destaca el fet que es relaciona molt positivament amb les altres dones de les pel·lícules. Per exemple, veiem clares mostres de solidaritat femenina entre Leia i Rey per la mort de Han Solo o entre Maz Kanata i Rey quan adquireix consciència del seu poder jedi al trobar l’espasa làser de Luke.

També se’ns presenta la seva evolució i maduresa emocional. Al llarg de l’Episodi VII va guanyant fe i confiança en si mateixa, imprescindibles per començar a fer ús del seu domini de la força. El flash-back a la seva infància ens ajuda a comprendre millor la profunditat del personatge, a entendre d’on neix el seu dolor. Les visions de futur ens donen pistes sobre què li espera. És un personatge pur, molt sincer, clarament representatiu de les virtuts heroiques típiques, com si es tractés d’un dels cavallers de la Taula Rodona.

Seguint la teoria fílmica feminista, és una dona independent, autosuficient, amb iniciativa, que defuig el socors masculí quan es pot espavilar sola (retreu reiteradament a Finn que l’agafi de la mà), però agraeix l’ajuda a nivell de companyerisme. Els personatges masculins amb els quals es relaciona reconeixen clarament les seves virtuts i les transmeten en els diàlegs. Han Solo, figura d’autoritat masculina, li ofereix feina com a part de la seva tripulació, li regala una pistola perquè està convençut que la necessitarà i la sabrà fer servir i calma a Finn al demostrar que la noia és prou llesta per espavilar-se sola. Rey és un nou model de personatge femení alternatiu que arriba a despertar admiració entre els seus homòlegs masculins.

L’Episodi VII destaca per oferir un personatge femení positiu, revolucionari, la primera dona de Star Wars que no necessita veure’s reflectida en un personatge masculí, a diferència de Leia que es reconeix per la seva relació de parentesc amb Luke i la seva relació sentimental amb Han Solo.

Representa una dona valenta que abandona la seva zona de confort i s’endinsa a un món desconegut, amb valentia però mostrant les seves emocions, dubtes i pors. El valor pot més que el temor. De ser una drapaire anònima passa a ocupar llocs importants: es converteix en pilot d’una de les naus especials més mítiques de l’univers Star Wars i esdevé la futura padawan (deixeble) de Luke Skywalker, l’últim mestre jedi i personatge històric de la saga.

Rey esdevé l’heroïna de les generacions més joves. Tal com comenta la dona de 20-30 enquestada, qui la considera el seu segon personatge femení preferit perquè és “Una dona que va ser abandonada de petita, es va haver de buscar la vida per sobreviure i és molt forta (no només físicament). Les dues són extremadament valentes” referint-se al personatge de Leia Organa, el seu preferit en primera posició, al considerar-la una “dona amb principis ferms, idees polítiques fermes, una dona valorada.”

 

2. CONCLUSIONS

Després d’analitzar la representació dels personatges femenins podem arribar a un seguit de conclusions:

1. Caracterització dels personatges femenins ben definida.

Durant la saga se’ns mostra quina és la trajectòria dels personatges femenins, sobretot la dels personatges principals o la d’aquelles dones relacionades amb l’heroi de la pel·lícula.

Per exemple, des de l’Episodi IV a l’Episodi VIII podem veure quina és la progressió de Leia Organa, tant a nivell polític com a nivell sentimental. Durant l’Episodi I, II i III veiem com Padmé Amidala evoluciona de Reina a Senadora, i al mateix temps assistim al declivi de la seva relació sentimental, tenyida d’un amor romàntic que la porta a perdre les ganes de viure i morir just després de donar a llum. En aquest cas, la seva evolució emocional està directament marcada per la seva relació amb Anakin, a diferència de Leia Organa que és un personatge femení molt més independent de la seva parella, tan independent que acaba separant-se de Han Solo sense que això la perjudiqui o li causi cap greuge personal.

També veiem com és l’evolució de Rey, que en només dos pel·lícules passa de ser una solitària drapaire a convertir-se en una padawan de notable talent, sense necessitar que cap home l’ajudi a aconseguir-ho, doncs és una altra dona (Maz Kanata) la primera persona que l’instrueix. Jyn Erso només apareix a Rogue One, però es podria dir que és la pel·lícula de la seva vida, de manera que amb només un film coneixem tota la seva trajectòria vital des de la infantesa. En el seu cas, és una altra dona (Mon Mothma) qui desencadena l’evolució del personatge, prou positiva malgrat també acabi en defunció.

2. Diversitat de models de relació dona-home

Les relacions home-dona que se’ns presenten són molt diferents i variades: Des de la relació mare-fill de Shmi i Anakin (o Leia i Kylo), passant per les relacions de camaraderia entre Finn i Rey, o entre Jyn i Cassian i relacions de parella totalment antagòniques com són la de Leia-Han i Padmé-Anakin.  També s’inclouen relacions de caire militar, on la dona ocupa una posició superior a la de l’home, com en el cas de la capitana Phasma i Finn o Poe Dameron i Leia Organa. Per tant, el ventall de relacions és mol ampli i els llocs que ocupen les dones són molt variats, més enllà dels típics i tòpics parella o companya sentimental d’un home.

3. Destaquen més les accions (fets, decisions, reaccions…) que el possible atractiu físic de les dones.

Els personatges femenins, excepte sobretot el cas de Padmé, destaquen més pels seus èxits polítics i militars que no pas per la seva aparença. Padmé Amidala és l’únic personatge femení amb canvis estètics destacables a nivell de vestuari, pentinat i maquillatge. Els canvis estètics de la resta de personatges femenins estan justificats per l’acció (uniformes de camuflatge, roba adequada a la situació climatològica…). La majoria de personatges femenins se’ns presenten com a dones d’acció, subjectes actius de marcat caràcter rebel (sobretot el personatge de Jyn Erso i Rey en menor grau), que prenen les seves pròpies decisions i assumeixen el seu destí (destaquen en el paper de líders i estrategues). Només Shmi i l’última etapa de Padmé representen dones subjugades a la masculinitat.

4. Tendència a presentar les dones en situacions i actituds heroiques.

El recent estrenat Episodi VIII mostra, com a mínim, tres noves dones imprescindibles i decisives en el transcurs dels esdeveniments que arriben a sacrificar la seva vida “per salvar la de les persones que estimen”: Rose Tico i la seva germana (treballadora de l’àrea de manteniment i pilot de bombarder, respectivament), a més de la vicealmirallessa (i antiga amiga de Leia Organa) Amilyn Holdo. Rose es sacrifica per salvar a Finn (de qui s’enamora), la seva germana i Amilyn sacrifiquen la seva vida a favor de la Resistència, tal com va fer Jyn Erso a Rogue One.

5. S’intueix una certa continuïtat en el model de dones d’acció, valentes i autònomes, importants dins la trama de la història.

A partir de l’anàlisi realitzada constatem que la representació dels personatges femenins està tenint una evolució molt positiva, doncs les dones han adquirit més protagonisme i presència a la pantalla. En les últimes pel·lícules cada cop és més freqüent veure rostres femenins en el fons de moltes escenes, sobretot en llocs de control de comunicacions (d’ambdós bàndols),. Malgrat encara siguin minoria, respecte els personatges masculins, els personatges femenins són cada cop més decisius i imprescindibles dins la trama de l’argument.

Són dones d’acció, valentes (fins al punt de sacrificar la seva vida), de decisions i reaccions ràpides (deixant en evidència a algun personatge masculí), tenaces (no accepten una negativa com a resposta, no es rendeixen fàcilment), amb coratge per afrontar les seves pors personals, autònomes i independents (poden superar les situacions amb èxit per si soles, sense la intervenció masculina). Fins i tot disciplinen als personatges masculins: Rose “castiga” la indisciplina i covardia inicial de Finn; Leia i Amilyn amonesten a Poe per la seva absurda temeritat i poca visió estratègica, deixant en evidència la suposada supremacia dels valors típicament masculins lligats al cinema d’acció i aventures.

Al contrari del que podia semblar, la nova etapa Disney d’Star Wars (a partir de l’octubre de 2012) està tenint més i millor consideració dels personatges femenins. Ofereix models de dones molt positius amb els quals les espectadores ens podem identificar per la seva personalitat, valors i caràcter, més que per la seva estètica o relacions sentimentals. A més, ha suposat la irrupció de marxandatge relacionat amb els personatges femenins de la saga. Gràcies a això, les botigues de tot el món s’han omplert de figures femenines que també faciliten una millor i major identificació amb els personatges femenins, assolint així presència en un terreny que gairebé era exclusiu dels personatges masculins.

 

3. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

3.1.       Bibliografia

• BOSCH, Esperanza; FERRER, Victoria (2010). Profundizando en el análisis del mito del amor romántico y sus relaciones con la violencia contra las mujeres en la pareja: anàlisis cualitativo. Memoria de investigación 2007-2011.
• CASETTI, Francesco (1993), Teorie del cinema, Bompiani. Trad. castellana: Teorías del cine, Madrid, Cátedra, 1994
• COLAIZZI, Giulia (2007). La pasión del significante: teoría del género y cultura visual, Madrid: Biblioteca Nueva.
• DE LAURETIS, Teresa (1992). Alicia ya no, Barcelona: Cátedra.
• GALÁN, Elena (2007). La imagen social de la mujer en las series de ficción. Cáceres: Universidad de Extremadura.
• GALÁN, Elena (2007). Fundamentos básicos en la construcción del personaje para medios audiovisuales, Universidad Carlos III de Madrid.
• KUHN, Annette (1991). Cine de mujeres: feminismo y cine, Madrid: Cátedra.
• MARTÍNEZ, Alejandra y MERLINO, Aldo (2006). “Discurso y socialización en producciones cinematográficas infantiles”, Comunicar, 26:125-130.
• MULVEY, Laura (1975). “Placer visual y cine narrativo”, Eutopías 2ª època, vol. I. Valencia: Ed. Episteme.
• PALENCIA, Rosa M. (2009). “La representación del género en el cine infantil Contemporáneo”, Los límites de la diferencia: Alteridad cultural, género y políticas sociales, Icaria Antrazyt: 63-76.
• PLAZA, Juan F. (2010). La representación de las mujeres en el cine y la televisión contemporáneos. Barcelona: Laertes
• SULBARÁN, Eugenio (2000). “El análisis del film: entre la semiótica del relato y la narrativa fílmica”, Opción, Año 16, n. 31: 44-71.
• VALE, Eugene (1991). Técnicas del guión para cine y televisión, Barcelona: Editorial Gedisa.
• VOGLER, Christopher (2002). El viaje del escritor, Madrid: Ma Non Troppo.
• Secció del diari de d’assajos visuals The Pudding dedicada a analitzar diàlegs de guions cinematogràfics.https://pudding.cool/2017/03/film-dialogue/index.html [Consulta: maig de 2017].
• Pàgina web oficial de la saga Star Wars. http://www.starwars.com/ [Consulta: novembre de 2017].
• Versió en castellà de la pàgina web oficial de la saga Star Wars. http://latino.starwars.com/ [Consulta: maig de 2017].
• Filmaffinity España. Pàgina web de dades sobre pel·lícules. <https://www.filmaffinity.com/es/main.html&gt; [Consulta: gener 2018]

3.2.       Filmografia

• Lucas, G., McCallum, R. (productors) i Lucas, G. (director). (1999). Episode I: The Phantom Menace. Estats Units: Lucasfilm.
• Lucas, G., McCallum, R. (productors) i Lucas, G. (director). (2002). Episode II: Attack of the clones. Estats Units: Lucasfilm.
• Lucas, G., McCallum, R. (productors) i Lucas, G. (director). (2005). Episode III: Revenge of the sith. Estats Units: Lucasfilm.
• Kurtz, G., Lucas, G. (productors) i Lucas, G. (director). (1977). Star Wars (Episode IV: A new hope). Estats Units: Lucasfilm.
• Kurtz, G. (productor) i Kershner, I. (director). (1980). Episode V: The empire strikes back. Estats Units: Lucasfilm.
• Kazanjian, H., Lucas, G. (productors) i Marquand, R. (director). (1983). Episode VI:Return of the jedi. Estats Units: Lucasfilm.
• Abrams, J.J., Kennedy, K. (productors) i Abrams, J.J. (director). (2015). Episode VII: The force awakens. Estats Units: Lucasfilm.
• Kennedy, K., Shearmur, A. (productors) i Edwards, G. (director). (2016). Rogue One: A Star Wars story. Estats Units: Lucasfilm.
• Bergman, R., Kennedy, K. (productors) i Johnson, R. (director). (2017). Episode VIII: The last jedi. Estats Units: Lucasfilm.

 

 

ANNEXOS

*Nota març 2020: S’ha suprimit part dels annexos originals relacionats amb les dades de les pel·lícules i les preguntes del qüestionari per tal d’escurçar l’extensió d’aquesta entrada del blog 

 

Annex 2. Dades sobre els diàlegs. Comparativa personatges femenins i masculins.

La secció del diari de d’assajos visuals The Pudding, dedicada a analitzar diàlegs de guions cinematogràfics, permet comprovar gràficament quina ha estat l’evolució del protagonisme dels personatges femenins en relació les línies de diàleg que protagonitzen.

Així doncs, podem constatar que aquesta evolució ha estat positiva, ja que en el primer episodi estrenat (Episodi IV)  el principal personatge femení (Leia Organa) ocupava la cinquena posició en el rànquing de paraules expressades, mentre que Rey, personatge principal de l’Episodi VII (l’últim que se’ns permet analitzar amb aquesta eina) ja ocupa la segona posició.

 

 

LES DONES A STAR WARS (TFG, PART I)

*Aclariment març 2020: aquest TFG (treball Final de Grau) es va presentar el gener del 2018.

Ara segur que ho faria encara millor!!

La 1a part és la més teòrica. La 2a part correspon al desenvolupament del treball i anàlisi dels personatges.

Qualsevol comentari serà molt benvingut!

 

1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball de final de grau pretén estudiar la representació dels personatges femenins de la saga cinematogràfica Star Wars, incloent-hi els spin off i deixant de banda les pel·lícules d’animació, és a dir, els films de la saga que no estan realitzats a partir del rodatge d’imatges reals. S’analitzen els principals personatges femenins per estudiar-ne la seva presència i rellevància, així com la representació i caracterització d’allò  femení dins l’univers Star Wars des de la perspectiva més descriptiva.

Paraules clau: Star Wars, personatges femenins, caracterització, representació, perspectiva de gènere.

 

En els films els personatges femenins estan infrarepresentats numèricament i els rols adoptats són, en aparença i majoritàriament, els de personatges secundaris o aliades del protagonista masculí. Qualitativament, sembla haver-hi una evolució positiva de la representació femenina, ja que en els últims films estrenats [Episodi VII: El despertar de la força (Abrams et al., 2015),  Rogue One: una història de Star Wars (Edwards, Weitz i Gilroy, 2016) i Episodi VIII: Els últims Jedi (Johnson, 2017)] apareixen personatges femenins protagonistes que són, clarament, subjectes actius del relat cinematogràfic.

El discurs cinematogràfic representa la realitat i els patrons de comportament socialment acceptats sobre els quals es construeixen les entitats de gènere; reflecteix actituds, comportaments, personalitats i valors diferents (Martínez i Merlino, 2006:2). Tenint present que el cinema és un potent agent cultural i socialitzador, és important cercar en les pel·lícules una representació no discriminatòria que eviti reproduir estereotips de gènere respecte als rols i una construcció errònia de la realitat. Analitzar aquests films en clau de gènere és un exercici molt interessant, doncs permet prendre consciència d’aspectes que passen inadvertits.

Tanmateix, també pot posar de manifest el valor de l’anàlisi del discurs cinematogràfic i la representació del femení, especialment en les pel·lícules de ciència ficció, gènere sovint minoritzat o relacionat només amb el públic masculí

 

2. MARC TEÒRIC

L’aproximació a la qüestió d’estudi es fa tenint en compte la representació cinematogràfica de les dona i en què consisteix la dualitat sexe/gènere, qüestions que ens ajudaran a entendre com ha estat representat el gènere femení en el cinema.

L’estudi d’una producció cinematogràfica ens remet al poder referencial de la imatge fílmica i al cinema com un mitjà extremadament eficaç de representació i persuasió.

“En tant que discurs, aparell ideològic, no és un mirall, un reflex de la realitat, un instrument passiu o neutral de reproducció: ens remet a un entramat complex de relacions històriques, econòmiques i socials que produeixen, autoritzen i regulen tan el subjecte com les representacions”. (Palencia, 2009)

Com afirma Palencia, el cinema constitueix una representació de la realitat sota i des d’una mirada determinada, i aquestes construccions de la realitat porten un discurs intrínsec en la seva narrativa que és interessant analitzar des de diferents òptiques o aspectes.

2.1.       Els personatges

Un element indispensable dins la producció cinematogràfica, i sobretot en aquest estudi, són els personatges. Sulbarán (2001:62) defineix el concepte com “la pedra angular del film argumental, ja que el personatge és la representació de l’ésser humà en el cinema”. En tota història trobem diferents tipus de personatges que, de manera molt bàsica, i segons l’autor citat, podem classificar en:

• Personatges principals o secundaris, segons la seva funció. Els principals tenen un paper important dins la història i poden ser protagonistes (personatge sobre el qual recau l’acció principal) o antagonistes (adversaris del protagonista que dificulten el seu objectiu principal). Els secundaris tenen menys rellevància que els principals i un paper complementari sovint necessari per a fer avançar l’acció.
• Personatges plans o rodons, segons la seva caracterització. Els personatges plans són els que no evolucionen durant la història ni tenen cap conflicte psicològic que els faci canviar; acostumen a ser personatges estereotipats i fàcils de recordar. Els personatges rodons presenten conflictes que els fan evolucionar i tenen un món intern complex.

Com explica Galán (2007), autors com Jung (1875 – 1961)  o Greimas (1917 – 1992) no parlen de personatges, sinó de participants o actants, i els analitzen segons la seva funció dins la història, no segons la seva concepció psicològica. En canvi, autors com Egri (1946), construeixen el personatge a través de la caracterització amb dimensió psicològica requerint “que el personatge sigui elaborat en relació dialèctica amb el seu ambient, que es treballin els seus vincles i les seves contradiccions internes i externes” i que el personatge “sigui capaç de créixer, amb força de caràcter” (ibídem, 2007: PÀGINES).

2.2.       Arquetips, actants i caracterització

Tot seguit, destacarem els conceptes d’algunes de les teories més rellevants en relació amb els personatges: els arquetips, els rols actants i la caracterització.

El terme arquetip, proposat en la teoria de l’inconscient col·lectiu de Carl Gustav Jung (1936), i recollit per Vogler en El viatge de l’escriptor, fa referència als models de personalitat recurrents, així com les accions que es repeteixen des de temps antics, tant en els mites universals com els contes de fades, les pel·lícules i els somnis (Vogler, 2002) i que són compartits per la cultura, fruit de l’inconscient col·lectiu de l’espècie humana. Jung assegurava que els arquetips són “un reflex dels diferents aspectes de la ment humana” (ibídem), figures que apareixen en els nostres somnis i, per això, des d’un punt de vista psicològic, els arquetips resulten convincents encara que representin esdeveniments fantàstics o impossibles.

En definitiva, l’arquetip ens ajuda a entendre la història i no s’ha de confondre amb l’estereotip, que és la imatge o idea acceptada comunament per un grup o societat amb caràcter immutable. Els arquetips permeten crear “personatges únics, perfectament diferenciats, a la vegada que símbols universals” i amb major profunditat psicològica (ibídem:109). Els arquetips més freqüents acostumen a presentar-se de forma masculina  i  Vogler els recull en el seu llibre de la següent manera:

• L’heroi. És el personatge central d’una història, capaç de sacrificar-se en benefici dels altres personatges. Se’ns presenta una persona escollida que, camí al seu objectiu, haurà de superar diferents obstacles i aconseguirà fites importants gràcies a les quals adquirirà saviesa. Encarna qualitats, emocions i motivacions amb les quals la persona espectadora es pot sentir identificada.
• El mentor. Figura que actua com a ajudant, instructora i protectora de l’heroi. El motiva, l’aconsella i li proporciona algun do o obsequi. Sovint es tracta d’antics herois que es dediquen a transmetre la seva saviesa i també estan relacionats amb la imatge del progenitor (o el substitueixen) o amb la divinitat.
• El missatger. És una persona, força o idea que altera l’equilibri de l’heroi, anunciant un canvi significatiu, i el motiva o desafia a passar a l’acció, a encarar el conflicte. Pot ser una figura positiva, negativa o neutral.
• L’ombra. És aquella energia, força o personatge que representa un adversari digne de desafiar, creant una situació límit que obliga l’heroi a donar el millor de si. Acostuma a ser un personatge malvat, enemic o antagonista, que dedica els seus esforços a la destrucció de l’heroi; també pot estar encarnada per un aliat amb les mateixes intencions o provenir dels sentiments, traumes, emocions, pors o culpes ocultes, negades o reprimides del propi inconscient de l’heroi. Tanmateix, l’ombra no necessàriament ha de ser malèfica i pot estar humanitzada a través d’alguna qualitat admirable com la bondat, convertint-la en vulnerable, o bé ser atractiva gràcies a característiques com l’elegància, el poder, la sofisticació o la bellesa.
• L’entabanador. Energia amb malícia i desig de canvi, d’alterar l’statu quo, aturar els peus als grans egos i ajudar que l’heroi toqui de peus a terra. Exerceix una funció dramàtica d’alleujament còmic per alliberar la tensió acumulada pel púbic. Pot ser un servent o aliat, tant de l’heroi com de l’ombra, o actuar independentment. Les seves característiques estan representades en les seves trapelleries, accidents o relliscades verbals.

Segons l’expert en contes de fades russos Vladimir Propp, els arquetips no són rols rígids sinó més aviat màscares que els personatges es col·loquen temporalment per tal de fer progressar la història (Íbidem:61).

Una altra teoria a considerar dins el marc teòric és la teoria dels actants de Greimas (1966). El model que proposa “se sustenta en les relacions entre diferents actants que es reconeixen a partir del seu funcionament en el relat” de manera que un mateix actor pot encarnar simultàniament a més d’un actant. (David, 2003:91). És a dir, “el concepte d’actant es pot equiparar al de personatge en el sentit que són agents que executen accions”, agents funcionals representats per un actor (algú o quelcom) que assumeix el paper de qui els representa. (ibídem:92)

Greimas redueix la llista de possibles rols proposada per Vladimir Propp i planteja sis rols actancials relacionats entre si:

• Subjecte / objecte.
• Destinador / destinatari.
• Ajudant / oponent.

Subjecte i objecte s’identifiquen amb una relació de desig; l’heroi (subjecte) persegueix un objecte (de desig). El subjecte realitza l’acció central del relat, que és la d’aconseguir l’objecte, allò que satisfà el desig del subjecte. El destinador exerceix alguna influència i promou l’acció del subjecte i el destinatari és qui es beneficia de l’acció, obtenint l’objecte desitjat. L’ajudant és una força de suport per aconseguir l’objecte, mentre que l’oponent representa un obstacle que ho impedeix.

Un últim aspecte a considerar, pel que fa als personatges, és la caracterització. Galán (2007) considera que la caracterització segueix un esquema al voltant de tres eixos fonamentals: descripció física, psicològica i sociològica. Eugene Vale (1992) contempla aspectes de la caracterització relacionats amb l’ésser humà com l’edat, la situació familiar, ocupació o posició social, relació amb altres personatges, el seu passat i també els seus plans de futur.

Aquestes teories ens ajuden a comprendre la història des del punt de vista dels personatges, una de les claus del relat en humanitzar-lo i aconseguir que ens hi puguem identificar. Tenint present els conceptes definits, destaca el fet que la narració acostuma a girar entorn al viatge de l’heroi del qual parla Vogler (2002), concepte desenvolupat per Joseph Campbell en el seu llibre “L’heroi de les mil cares” (1949) que George Lucas, guionista i director de Star Wars, coneixia prou bé. L’heroi, subjecte i centre de la història, exerceix l’acció al rebre una crida a l’aventura que l’impulsa a deixar enrere en seu entorn quotidià per endinsar-se en un de desconegut. En aquests, es trobarà amb aliats, enemics i proves que seran el punt àlgid del conflicte, on l’heroi haurà de ser vencedor o vençut, fins aconseguir l’objecte de desig que ha motivat l’inici del seu viatge.

L’espectador veu en l’heroi tot allò que voldria ser, una representació dels valors universals i emocions que coneix. Per això empatitza amb l’heroi i amb el seu viatge, que representa una superació personal. Reprendrem aquesta identificació amb el personatge en el següent apartat però centrant-nos en una altra qüestió: la teoria fílmica feminista.

2.3.       La masculinitat i la feminitat

Les històries cinematogràfiques tenen influència en la construcció de la identitat personal al transmetre valors, models, actituds i determinades representacions de gènere que reforcen, mantenen o transgredeixen els estereotips de masculinitat i feminitat. Però, què entenem per masculinitat i feminitat?

Cada societat ha entès a la seva manera el sexes, atorgant-los atributs, papers socials diferents i espais diferenciats. De forma estesa, l’home ha ocupat els espais de poder, de responsabilitat, de protagonisme i d’influència propis de l’esfera pública mentre que la dona ha estat, tradicionalment, relacionada amb l’esfera privada, la reproducció i l’àmbit domèstic on criar la descendència i tenir cura de la llar. A cada sexe se li han establert diferents rols de gènere, entesos com a tasques, conductes, característiques o actituds que reafirmen el que s’entén per masculinitat i per feminitat (Bosch i Ferrer, citades a Plaza, 2010:29). Així s’han creat estereotips de gènere, creences consensuades i generalitzacions sobre les diferents característiques i rols d’homes i dones que condicionen allò que se n’espera. Com a norma general, s’espera que els homes siguin competitius, dominants, individualistes, amb dots de lideratge, personalitat forta, agressius o ambiciosos. En canvi, de les dones s’espera que siguin comprensives, compassives, desimboltes, d’actitud ferma i afectuoses.

La teoria feminista ha intentat explicar la separació entre “com se suposa que han de ser les dones”, en relació amb la cèlebre frase de Simone de Beauvoir “Ningú no neix dona: s’hi torna“, de l’any 1945, i la seva naturalitat biològica (òrgans reproductius femenins) amb la noció del sistema sexe/gènere (Colaizzi, 2007:23). El gènere és una construcció social sorgida d’una concepció purament biològica; per a Judith Butler (1956), el cos sexuat és un “punt relatiu de convergència entre un conjunt de relacions cultural i històricament específiques”, i el sexe i el gènere són “una forma d’existir socialment, un mecanisme de representació i auto-representació, una poderosa tecnologia social” (Colaizzi, 2007:26). Malgrat això, els rols de gènere poden canviar en el temps i diferir segons cada societat. Els mitjans de comunicació com el cinema poden impulsar canvis però també perpetuar, reforçar o fins i tot crear estereotips.

“El tractament del discurs fílmic es correspon amb els estereotips més tradicionals de la feminitat: són, fonamentalment, objectes de desig, adoració o violència, subjectes passius, castigats si s’atreveixen a plantejar-se una actitud activa, a desitjar o qüestionar el model hegemònic ‘d’àngel de la llar’ i atrapades per la seva pròpia sexualitat en la impossibilitat de sortir de les figures complementaries i juxtaposades de mare/femme fatale, verge/prostituta” (Colaizzi, 2007:12)

Com explica aquesta autora, quan les dones estan representades en l’àmbit públic són un objecte observat, mentre que els homes són representats com un subjecte actiu. Ell és l’heroi, subjecte actiu que fa quelcom. Ella, normalment, no és la protagonista i és atractiva, passiva, esperant a l’heroi. Ell fa, ella simplement és. Els homes acostumen a prendre la iniciativa, lideren els grups d’amistat, desencadenen i resolen els conflictes. En canvi, les dones només són líders en aspectes relacionats amb la llar, el diàleg amb els fills i les relacions sentimentals; són les que s’enamoren, es barallen, ploren i desencadenen la trama amorosa.

Freqüentment, les pel·lícules són representacions estereotipades de la dona o bé aquesta hi està infrarrepresentada. Una de les claus de la crítica feminista és entendre com es configura la representació cinematogràfica de les dones.

“Una de les majors contribucions del moviment feminista ha estat la seva insistència en el valor significatiu dels factors culturals, en especial, quan adopten la forma de representacions al construir la categoria ‘dona’” (Rubin, citat a Kuhn, 1991:18). La crítica feminista és una crítica de la cultura, des de dins (com a representació) i des de fora (com a subjecte-espectador/a) ja que, incidint directament en el cinema dominant, les dones podem interpel·lar directament i emmarcar la nostra identificació (De Lauretis, 1992:30). Amb aquesta pretensió, i a partir dels moviments de protesta dels anys setanta (junt amb els debats de política sexual del feminisme), neix la teoria fílmica feminista. Proposada per Casetti (1993), aquesta denominació engloba diferents teories en referència a l’objectiu de “reflexionar sobre els models de feminitat proposats pel cinema clàssic i comercial” (Colaizzi, 2001:7). Des d’aleshores han aparegut nombrosos estudis amb aquesta perspectiva de gènere des de diferents punts de vista i el propòsit de visibilitzar allò invisible.

Annette Kuhn (1991) proposa tres línies per analitzar els textos fílmics: l’estructura narrativa de les pel·lícules, el concepte de personatge com element principal per la identificació de l’espectador amb ell i les teories cinematogràfiques, enteses com els codis relatius a la tècnica de la imatge (enquadrament, escenari, composició, muntatge…).

Per la seva part, Laura Mulvey articula la seva teoria a partir de la psicoanàlisi, constituint un dels textos més influents de la teoria fílmica feminista. L’objectiu d’aquest text és demostrar com “l’inconscient de la societat patriarcal ha estructurat la forma cinematogràfica” (Mulvey, 1975:3). En el seu text Placer visual y cine narrativo, Mulvey (1975) posa de manifest com la cinematografia dominant codifica l’erotisme, posant en el lloc central la imatge de la dona passiva, a partir dels plaers que produeix el cine: l’escopofília i el narcisisme, i la constitució de l’ego. L’escopofília fa referència al plaer sorgit a partir de la contemplació d’actes sexuals o persones nues com objecte d’estimulació sexual i el plaer desenvolupat a través del narcisisme sorgeix de la identificació de l’ego amb l’objecte en pantalla a través de “la fascinació de l’espectador amb i del reconeixement del seu semblant” (Mulvey, 1975:8). La constitució de l’ego fa referència al plaer sorgit de la identificació i el reconeixement anteriorment comentats, lligat a un personatge masculí i la seva posició de subjecte actiu dominant que controla l’acció, en detriment del personatge femení, presentat com a objecte de contemplació passiu que rep l’acció. Aquest fet “exclou” a les espectadores, al no oferir un model femení amb el qual identificar-se positivament com a dones.

Tradicionalment, la majoria de films s’estructuren al voltant de la figura de l’home; és qui controla els fets i, a la vegada, es presenta com la figura que atrau la mirada de l’espectador/a, identificant-s’hi. Les dones són mirades i exhibides com un objecte sexual representatiu del desig masculí. Segons Mulvey (1975:):

“La presència de la dona és un element indispensable de l’espectacle en els films narratius corrents, malgrat la seva presència visual tendeixi a funcionar contra el desenvolupament d’una línia argumental, congelant el flux de l’acció en moments de contemplació eròtica”.

Per què la mirada des del punt de vista del plaer té la dona com a eix principal? La psicoanàlisi entén que la dona es considera un problema al simbolitzar l’amenaça de castració a través de l’absència de fal·lus. Per aquest motiu és una amenaça evocadora i, per escapar de l’ansietat, l’inconscient masculí coneix dos camins: provar la culpa, a través del control i la subjugació de la dona per mitjà del càstig i el perdó, o convertir la dona en un objecte fetitxe, en una figura tranquil·litzadora que focalitzi el desig (Mulvey, 1975:13-14).

2.4.       La teoria fílmica feminista

La teoria fílmica feminista pretenia reflexionar sobre els models de feminitat representats en la cinematografia dominant, així com establir les bases del cinema de dones, entès com un contra cinema de conscienciació sobre “els paradigmes de l’exclusió que han regit la història, la teoria i la pràctica fílmiques”, i també com  un qüestionament dels “models hegemònics de representació i que es proposi desnaturalitzar la imatge fílmica” (Johnston, citat a Colaizzi, 2007:69). Com afirma De Lauretis (1992), la tasca del cinema de dones no és destruir el plaer narratiu i visual, sinó construir un marc de referència que ja no estigui centrat en el plaer del subjecte masculí. Per tant, el seu objectiu és tenir en compte el desig de les dones, que aquestes puguin representar les seves pròpies històries com a subjecte actiu, des de maneres diferents a les pròpies de les produccions cinematogràfiques tradicionals (Colaizzi, 2007). Així, les dones es podrien identificar amb personatges femenins positius, com el de l’heroïna, sense haver-se de reconèixer o veure’s reflectides necessàriament en personatges masculins.

Amb els anys, aquesta situació ha anat canviant. Els relats audiovisuals no només presenten personatges estereotipats, sinó també models positius que ofereixen noves possibilitats d’identificació. Cada vegada són més abundants els personatges femenins protagonistes amb característiques molt diferents. Com comenta Galán (2007), les dones prenen la iniciativa, inicien i decideixen finalitzar relacions, trenquen tabús sexuals i, fins i tot, anteposen la seva carrera professional a la seva vida personal. A més, també es desmunten altres tòpics com el de la rivalitat entre dones, presentant personatges més complerts i propers als homes i dones de la vida real. Com a exemples recents d’aquest canvi de paradigma, sobretot en gèneres cinematogràfics tradicionalment protagonitzats per homes, destaquen personatges femenins rellevants tals com Furiosa a Mad Max: Fury Road (George Miller, Nick Lathouris, Brendan McCarthy; 2015) o Rey a Star Wars: The Force Awakens (J.J. Abrams, Lawrence Kasdan, Michael Arndt; 2015), evidències d’un optimista canvi de la representació femenina cinematogràfica.

Altres canvis transgressors els trobem en la representació dels rols de gènere, malgrat aspectes com la dependència emocional de la dona vers un home segueixin essent tendència. La idea que una dona només està complerta quan té un home al seu costat és una imatge de les relacions entre homes i dones culturalment present a través del mite de l’amor romàntic (Bosch, 2010:10). Aquest mite idealitza la idea d’amor i el presenta com quelcom irracional i involuntari, motiu de patiment i que anul·la la capacitat d’iniciativa, així com les responsabilitats. Contempla el poder omnipotent de l’amor (ho fa tot possible), la idea de la mitja taronja (la persona com a una meitat a complementar-se a través de “la parella ideal”, sovint presentada com un “príncep blau”), l’exclusivitat (no és possible enamorar-se de dues persones a la vegada), la passió eterna, la fidelitat i, fins i tot, la compatibilitat entre violència i amor (justificant els comportaments violents com a proves d’amor, de manera que la gelosia és un acte d’amor positiu).

Aquests aspectes de l’amor romàntic, culturalment reflectits i potenciats en contes, films, revistes i cançons, creen una expectativa irreal de les relacions i ofereixen models de conducta que idealitzen l’amor i dificulten la possibilitat d’establir relacions sanes.

3. METODOLOGIA

3.1.       Objectius

A partir de la qüestió abordada, ens plantegem desenvolupar una recerca a partir d’un seguit de preguntes com:

• Quina és la trajectòria dels personatges femenins principals (Leia Organa, Padmé Amidala…)? Hi ha canvis o es mantenen al llarg de tota la saga? En cas de canvis, què els provoca? Tenen a veure amb un home o són conseqüència de l’evolució i maduresa del personatge?
• Com se’ns presenten les relacions home-dona en el transcurs de la saga? Quins tipus de relacions trobem? Com influencien en l’evolució del personatge femení? Perd força o manté el seu caràcter? Tenen la mateixa relació, per exemple, Leia Organa i Han Solo que Padmé Amidala i Anakin Skywalker? Quin efecte tenen les relacions en la vida del personatge femení? Li són favorables o la perjudiquen?
• Els personatges femenins, destaquen més per la seva aparença física (vestuari, pentinat…) o per les seves accions? Quins models de dona se’ns presenten? Són submises o rebels respecte l’home? Hi ha alguna escena que cosifiqui a la dona convertint-la en objecte de contemplació passiu?

I és a partir d’aquestes preguntes que la investigació que es presenta té per objectiu principal:

• Analitzar la representació dels personatges femenins de la saga cinematogràfica Star Wars des d’una perspectiva de gènere, amb intenció de comprendre la presència, el protagonisme i la caracterització d’aquests personatges, així com l’estudi de la seva possible evolució i l’existència, o no, d’estereotips.

Per tal de desplegar aquest objectiu principal, el present treball de recerca es planteja un seguit d’objectius secundaris:

• Identificar les relacions entre els personatges femenins i la resta de personatges, així com determinar les relacions amoroses dels personatges femenins, descriure-les i descobrir si representen el mite de l’amor romàntic o presenten alternatives de relacions.
• Analitzar el paper que els personatges femenins ocupen respecte al personatge principal, el seu aspecte físic (si l’acció justifica o condiciona els canvis de vestuari), la seva personalitat (caràcter, aspiracions…), la seva representació social (edat, origen, situació familiar, ocupació social…) i els escenaris on es mouen (àmbit públic o domèstic…).

A partir d’aquí, plantegem una hipòtesi: “La representació dels personatge femenins presenta una evolució positiva, ja que han anat adquirint més protagonisme com a personatges principals, mostrant-los més actius i menys estereotipats”. Coincideix aquesta evolució amb el fet que la companyia Disney hagi comprat la productora LucasFilm i hagi adquirit els drets de la saga?

Així doncs, el present TFG consisteix en l’anàlisi dels personatges femenins més rellevants que han aparegut en les vuit pel·lícules de la saga, segons els aspectes comentats anteriorment.

3.2.       Aspectes metodològics

Per analitzar l’evolució de la representació dels personatges femenins s’ha elaborat una fitxa amb les característiques de cada personatge on hi consta una breu descripció biogràfica per contextualitzar-la socialment, un llistat de les pel·lícules en les quals apareix el personatge per tal d’il·lustrar la seva importància en la trama, una breu descripció física i de la seva aparença, així com una breu descripció psicològica i de la seva actitud en algunes situacions clau.

S’ha combinat el visionat crític de les pel·lícules, tenint en compte els elements comentats, amb la lectura de documents sobre la teoria fílmica feminista, assajos sobre la qüestió de gènere aplicada a Star Wars, a més de l’anàlisi d’estadístiques relatives a les línies de diàleg dels personatges femenins a partir de les dades extretes de la secció del diari de d’assajos visuals The Pudding, dedicada a analitzar diàlegs de guions cinematogràfics.També s’ha dissenyat una enquesta per comprovar quins personatges femenins són els més recordats o emblemàtics i per què, quins els més (i menys) ben valorats i el motiu, a més d’analitzar els resultats segons es tracti de públic en general o públic que es considera “fan” i comparant opinions entre homes i dones. L’enquesta ha de servir per contrastar quins personatges femenins destaquen (o passen desapercebuts) i descobrir la naturalesa del motiu, és a dir, si està més relacionat amb com són les dones (aparença, caràcter, etc.) o amb el què fan (paper dins la trama, poder que representen, etc.).

A continuació, i a tall orientatiu, es presenten breument els personatges femenins analitzats:

• Padmé Amidala. Reina i Senadora del planeta Naboo. Esposa secreta d’Anakin Skywalker, mare de Leia i Luke Skywalker.
• Shmi Skywalker Lars. Mare biològica d’Anakin Skywalker / Darth Vader. Esclava del planeta Tatooine.
• Leia Organa. Filla biològica de Padmé Amidala i Anakin Skywalker. Filla adoptiva del senador Bail Organa i la seva esposa. Princesa i Senadora Imperial del planeta Alderaan, Diplomàtica i Cap d’Estat de la Nova República, Líder de l’Aliança Rebel i General de la Resistència. Parella sentimental del caça-recompenses Han Solo i mare de Ben Solo Skywalker (Kylo Ren).
• Mon Mothma. Política i líder revolucionària. Representat del planeta Chandrila al Senat Galàctic i al Senat Imperial. Líder de la Aliança per a la restauració de la República i primera Cancellera de la Nova República. Amiga de Bail Organa i Padmé Amidala.

 

• Rey. Drapaire del planeta Jakku, lloc a on la seva família l’abandona de petita sense que se’n sàpiga (per ara) el motiu. Sensible a la Força (amb prou potencial com per convertir-se en una jedi) i hàbil pilot de naus espacials. Després de conèixer l’androide BB-8 i l’exsoldat de la Primera Ordre Finn, s’uneix a una gran aventura plena de perills a la recerca del cavaller jedi Luke Skywalker amb l’ajuda de Han Solo, Chewbacca i Leia Organa.

 

• Maz Kanata. Pirata retirada i propietària d’un castell on s’hi aturen, sobretot, viatgers i contrabandistes. És sensible a la Força i pot detectar el potencial de les altres persones. Custodia l’espasa làser blava que havia estat propietat d’Anakin i Luke Skywalker i que entrega a Rey. Mostra molt d’afecte pel wookiee Chewbacca, copilot de Han Solo, al qual anomena “el meu xicot” amb to de broma.

 

• Phasma. Supervisora de l’entrenament de les Forces Armades de la Primera Ordre i Capitana de les tropes d’assalt. Part del triumvirat de comandament no oficial, al costat de Kylo Ren i el General Hux, de la Base Starkiller que, sota les ordres del Líder Suprem Snoke, lluita contra la Resistència.

 

• Jyn Erso. Nascuda en captiveri al planeta Vallt. Filla dels científics Lyra i Galen Erso. Separada violentament dels seus pares, desenvoluparà una carrera criminal caracteritzada per la imprudència i la rebel·lia. Mon Mothma coneix la seva influència com a filla de Galen Erso i deixeble de Saw Guerrera a favor de la Rebel·lió, per això és reclutada per l’Aliança Rebel i es converteix en sergent. Forma part de l’esquadró “Rogue One” en la missió de robar els plànols de l’Estrella de la Mort, l’estació de combat construïda pel seu pare.

 

En l’anàlisi d’aquests personatges es tracten temes com la caracterització (aspecte físic, indumentària, posició social…), el rol actancial (personatge principal o secundari, personatge pla o rodó), la dimensió psicològica i afectiva de les dones de l’univers Star Wars (personalitat i relacions) dins el context de la teoria feminista (arquetips, estereotips i rols relatius a la idea de masculinitat i feminitat) i la teoria fílmica feminista (presència i importància dels personatges femenins, models i discurs). El propòsit no és altre que demostrar l’evolució (positiva) en clau feminista de la representació dels personatges femenins.

3.3.       Recollida de dades de fonts primàries

Per tal d’obtenir una visió més objectiva, es va demanar a dos homes i dues dones de diferents edats que responguessin un breu qüestionari (via Google Forms) sobre els personatges femenins de la saga. Es tracta d’un qüestionari amb preguntes tancades i d’altres obertes, per tal de poder realitzar també una somera anàlisi d’ordre més qualitatiu. Atès que només hem entrevistat quatre persones, concebem aquests qüestionaris com a sondeig orientatiu que en cap cas pretén ser utilitzat com a eina a partir de la qual es puguin generalitzar resultats. En tot cas, ens permet obrir algunes reflexions sobre les opinions que algunes dones i alguns homes tenen sobre els personatges femenins analitzats.

 

Edats i gènere de les persones que han respost el qüestionari

Edat	Menys 20	20-30	30-40	40-50	Més 50
		1	1	2	0
Dona	0	1	0	1	0
Home	0	0	1	1	0

 

D’aquestes persones, només dues (les marcades amb el color lila) es consideren fans de la saga; les altres dues comenten que els agraden les pel·lícules però no se’n consideren fans. Podeu trobar les preguntes del qüestionari a l’Annex 3.