Manipulació i censura en els informatius de TVE

massmediaAquest primer article sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat de masses analitza com diferents institucions mediàtiques de la premsa escrita tracten el cas de manipulació i censura mediàtica per part d’uns informatius d’una televisió pública. Els mitjans consultats són diaris, blogs, revistes i organitzacions periodístiques; per una banda representen el paper de les noves plataformes de comunicació digitals i, per altra, diferents maneres de fer segons la ideologia o objectius.

Els fets es situen a l’octubre del passat 2014 quan el Consejo de Informativos de TVE denuncia públicament la situació d’indignació que es viu a la redacció.rajoy-tve

Infolibre. Denuncia el tractament de notícies sobre temes o fets que no interessen a l’actual govern de l’Estat. Comenta com, després de temps d’indignació, l’assemblea aprova denunciar el cas i recopilar cassos de mala praxis periodística. Esmenta que el desencadenant de la situació va ser el tractament del tema de l’avortament per part de la direcció d’informatius i el rebuig a la contextualització de certes declaracions, de manera que la notícia no es podia considerar informativa. També dedica unes línies a comentar els puntuals cassos de manipulació en els nomenaments de caps que representen un atac a la dignitat professional i es tracten de persones amb l’objectiu de controlar els continguts de manera partidista. A més, aquests nomenaments corresponen a persones professionalment incompetents que no estan prou preparades ni tenen suficient capacitat de gestió.

El Periódico. Destaca la campanya de recollida de firmes contra la manipulació i l’ús governamental d’una televisió pública per part de l’actual direcció d’informatius. Comenta com, després de dos anys de males pràctiques professionals, els nivells de manipulació i censura han enfonsat la credibilitat de TVE acostant-la als models de TeleMadrid i Canal Nou (Canal 9). També enfatitza la contractació de persones externes i l’existència d’una redacció paral·lela com a detonants de la denuncia. Presenta exemples de manipulació en el tractament d’informacions  com la Diada de Catalunya i el boicot periodístic a Podemos després del seu èxit electoral. L’article acaba recordant la trajectòria del nou president de la corporació (José Antonio Sánchez) tacada per escandalosos i evidents cassos de manipulació, com l’11-M o el cas Prestige, i que la continuïtat de Julio Somoano com a director dels informatius no és una qüestió de persones sinó d’un model que no respecte el consens en el nomenament del president, dificultant una elecció independent als interessos polítics.

Manipulacion informativaLa Sexta. Només amb el titular i l’entrada deixa clar quina és la situació i el seu detonant. Adjunta dos interessants enllaços relacionats amb el tema i fa una molt bona síntesi del cas. Acaba destacant el paper de la ciutadania com a mitjà de control actiu dels serveis públics. És, potser, el mitjà que tracta la notícia de manera més breu però a la vegada molt clara i concisa.

Cuarto Poder. Aquest blog és l’únic que destaca els problemes i entrebancs que es van haver de superar només per a poder realitzar la roda de premsa de denuncia. Especifica les exigències del Consejo de Informativos i analitza l’origen plural de les firmes de suport.

mentiras-televisivas-de-espanaReporteros sín fronteres. Pel seu caràcter de plataforma professional i reivindicativa inicia l’article mostrant la seva solidaritat amb la plantilla d’informatius. Resumeix el manifest citant-ne alguns fragments i amplia el motiu detonant exposant males praxis anteriors. Destaca l’exigència, necessitat i dret de poder treballar amb llibertat i de forma independent dins els codis ètics de la llei per a la radiofusió pública. Recorda quin és (o hauria de ser) el paper de les televisions públiques: “servir amb professionalitat i independència”. Comenta la manipulació i la censura en un mitjà públic, considerades un acte “impropi d’un país democràtic” que recorda a èpoques històriques considerades superades (en referència a la dictadura de Franco). L’article finalitza amb una advertència sobre els mals de l’ús partidista de les televisions públiques, posant com a exemple el tancament de Canal 9.

Demencias del siglo XXI. Fa una excel·lent recopilació d’acudits gràfics relacionats amb el tema. Exposa els fragments del comunicat més crítics amb la situació de manipulació, censura i ocultació de la realitat. És l’únic mitjà dels analitzats que inclou el text íntegre del comunicat, posant la seva lectura a l’abast del públic.

tve-nuevo-directorMirada crítica. En aquest excel·lent blog, l’autora de l’article realitza un exhaustiu anàlisi de programes i informatius. Comenta quina és l’actual situació de la televisió pública, destacant aspectes crítics com: la pèrdua de credibilitat, la manca d’objectivitat i poca imparcialitat dels informatius, els canvis i l’evolució experimentats amb el canvi de govern, i la creixent insatisfacció de les redaccions d’informatius. Afegeix exemples de programes que no respecten el codi ètic ni la dignitat de les persones i de les queixes rebudes. Després d’analitzar i comentar la situació econòmica actual de TVE denuncia les pràctiques que només busquen la màxima audiència per aconseguir benefici econòmic i la despreocupació per una televisió pública de qualitat.

Amb un exercici comparatiu com aquest podem arribar a la conclusió que:

  • La ciutadania encara exerceix un paper molt passiu en relació a les institucions mediàtiques (la indignació i reacció davant una situació com l’exposada hauria de ser equivalent a la dels professionals). No és prou conscient de la seva funció i poder com a públic i audiència generadora del benefici econòmic perseguit per les empreses.
  • Malgrat tot els mecanismes de control social existents, el poder polític estatal troba estratègies per apropiar-se subtilment dels mitjans de comunicació públics, arribant a condicionar i controlar els continguts a favor dels interessos del partit.
  • Les persones professionals són les úniques que, jugant-se el seu lloc de feina, s’organitzen activament per a denunciar públicament les maniobres partidistes dins la televisió pública.

Prueben antes noticias

 

 

 

Anuncis

10 pensaments sobre “Manipulació i censura en els informatius de TVE

  1. Ostres, has tocat un tema peliagut i, a més, de molta actualitat i polèmica. I això que només has fet una sobrevolada sobre l’estat de l’assumpte a nivell nacional: a nivell mundial la cosa també està que trona. Però la possibilitat de que, qualsevol persona amb un smartphone i una connexió a internet, es pogui convertir en reporter casual d’una notícia, està reconfigurant l’ofici i trenca, com deia la Mònica Terribes, les primícies de l’exclusiva o l’objectivitat en el tractament de les notícies

    M'agrada

  2. Bon dia companys!
    Tal com diu el Ricard, a nivell internacional, n’hi ha per donar i per vendre!
    La manipulació als mitjans de comunicació no ens ha de venir de nou, però el més inversemblant del que passa en l’actualitat, és que ens mantinguem tan passius. Com es veu a la fotografia de “mi tele està castigada hasta que diga la verdad”, hauríem d’exercir els nostre dret a estar ben informats “castigant” a les cadenes que juguen amb la mentida i la por per donar les notícies segons la seva conveniència.
    Hem de ser crítics i destriar el blat de la palla. Sinó canviem els nostres hàbits televisius, continuarem tenint els mitjans de comunicació que ens merexiem
    Montse Fadó

    Liked by 1 person

  3. Molt bon treball. Certament es una situació intolerable que hauria d’haver causat molt més revol social. Pareix ser que no som conscients de la importancia que desenvolupen els mitjans de comunicació en la nostra societat. Pensem que si no ens agrada hi ha prou amb apagar la televisió.

    Soc valencià i he patit en carns pròpies el mal que pot fer un Mitja de comunicacio public en mans del govern de torn.
    Aixi i tot he de dir que és molt pitjor la situació actual. Amb el tancament de Canal 9 hem perdut el millor espai comunicatiu que teniem per expresar-nos com a poble.
    Podeu imaginar que ocorreria si desaparegues TVE o TV3.

    Liked by 1 person

  4. Bona anàlisi.Recordo els anys en que Ernesto Sáenz de Buruaga o Alfredo Urdaci estaven al capdavant dels informatius de Televisió Espanyola. Comparat amb la directiva actual, aquells dos simulacres periodístics semblen dos cadellets. Existeix un problema d’ètica molt seriós i una manca de professionalitat alarmant. Ara per ara només petites iniciatives digitals semblen portar una mica el sentit comú a la professió.

    Liked by 1 person

  5. Trobo molt interessant el teu article, destacant el factor del paper de la ciutadania com a mitjà de control actiu dels serveis públics, que és una característica que cada vegada es dona més i que hauríem de saber potenciar.
    Carmen Mas.

    Liked by 1 person

  6. Totalment d’acord amb les teves afirmacions, també faig certa referència en el meu bloc sobre la gran manipulació dels mitjans. Igualment, hem de ser molt crítics i adonar-nos que realment som passius davant els informatius perquè mai posem en dubte si la informació és fidedigna o no. Encara recordo el cas del maltractament d’un nen que ja havien acusat al pare a l’informatiu de T5 abans de judici i de qualsevol altre valoració a nivell legal. Finalment, el pare no era culpable fou un mal diagnòstic de maltractament, però el pare ja el van fer culpable. Com no assegurar el poder que disposen els mitjans davant la societat?

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s