La Viquipèdia, un exemple d’hipertext.

Els mitjans de comunicació virtuals possibiliten l’opció de compartir idees, opinions i coneixements a través de diferents opcions: blogs, fòrums, xarxes socials… Les noves possibilitats tecnològiques han transformat conceptes com autoria o identitat i també els processos de lecto-escriptura. El principal canvi el trobem en la representació del text escrit. Ja no és la lectura dirigida d’un monòleg sinó que obre la possibilitat a la interacció. Llegir deixa de ser un fet estàtic i lineal per a convertir-se en una activitat dinàmica, no seqüencial i fragmentada. Ja no es tractarà d’un text amb principi i final delimitats, ordenat per capítols correlatius, unitats temàtiques complementàries o segons el desenvolupament del discurs. Això representa poder escollir el punt d’inici i final de la lectura en funció del nostre interès, no en funció de l’ordre lògic establert. També possibilita la modificació o ampliació del text segons les correccions rebudes (si és possible); l’activitat creativa passa de ser una producció individual a una construcció social col·laborativa.

Malgrat aquest sistema de lectoescriptura, accessible pel públic en general, sense necessitat de coneixements tècnics especialitzats, ofereixi moltes més possibilitats de dinamisme i interactivitat que els sistemes tradicionals només serà realment útil en funció de si l’autor/a original dóna als lectoescriptors la possibilitat d’intervenir directament sobre el text final per alterar-lo. És potser la diferència més notable entre hipertext i hiperdocument. El segon només ens ofereix la possibilitat de saltar d’un document a l’altre a través dels hipervincles però sense possibilitat d’alterar el seu contingut.

L'enciclopèdia lliure global
L’enciclopèdia lliure global

Potser l’exemple ideal per entendre el concepte hipertext i les seves característiques sigui el format “wiki”, les plataformes col·lectives de creació de continguts. La més cèlebre és la Wikipedia o Viquipèdia, on qualsevol persona pot participar activament en la creació i discussió d’articles temàtics aportant els seus coneixements, ja sigui redactant un article inexistent, ampliant, millorant o corregint els existents. El més interessant és la possibilitat d’enllaçar diferents articles entre si creant així una xarxa de conceptes oberta, de lliure accés, favorable a l’adquisició o ampliació de coneixements. És una enciclopèdia dinàmica i en constant evolució.

  • Exemple d’article de la Viquipèdia en el qual he col·laborat com a part de l’avaluació contínua de l’assignatura Ciència i Tecnologia a la Societat contemporàniaBruno Latour .
Anuncis

2 pensaments sobre “La Viquipèdia, un exemple d’hipertext.

  1. Txell, com sempre, les teves aportacions al blog són molt interessants. Respecte a la Vikipedia, a mi em genera molts dubtes de fiabilitat. Tant aviat et pots trobar amb entrades rigoroses com amb textos incomplets o mal traduïts. Academicament no és fiable. Tens raó però en que les possibilitats que ofereix l’hipertext són extraordinàries i molt probablement contribueixin a generar coneixement tot i que amb cautela. Jo defenso que a les escoles i universitats s’incorpori una assignatura relacionada amb els mitjans 2.0, la seva gràmatica i la seva correcte usabilitat. Ja se que els nois i noies dominen la tecnologia com si fos quelcom genètic, però no parlo d’un domini físic, parlo del domini de la gràmatica i de contribuir a desenvolupar noves eines informacionals.

    Liked by 1 person

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s