Manipulació i censura en els informatius de TVE

Aquest primer article sobre el paper dels mitjans de comunicació en la societat de masses analitza com diferents institucions mediàtiques de la premsa escrita tracten el cas de manipulació i censura mediàtica per part d’uns informatius d’una televisió pública. Els mitjans consultats són diaris, blogs, revistes i organitzacions periodístiques; per una banda representen el paper de les noves plataformes de comunicació digitals i, per altra, diferents maneres de fer segons la ideologia o objectius.

Els fets es situen a l’octubre del passat 2014 quan el Consejo de Informativos de TVE denuncia públicament la situació d’indignació que es viu a la redacció.

Infolibre. Denuncia el tractament de notícies sobre temes o fets que no interessen a l’actual govern de l’Estat. Comenta com, després de temps d’indignació, l’assemblea aprova denunciar el cas i recopilar cassos de mala praxis periodística. Esmenta que el desencadenant de la situació va ser el tractament del tema de l’avortament per part de la direcció d’informatius i el rebuig a la contextualització de certes declaracions, de manera que la notícia no es podia considerar informativa. També dedica unes línies a comentar els puntuals cassos de manipulació en els nomenaments de caps que representen un atac a la dignitat professional i es tracten de persones amb l’objectiu de controlar els continguts de manera partidista. A més, aquests nomenaments corresponen a persones professionalment incompetents que no estan prou preparades ni tenen suficient capacitat de gestió.

El Periódico. Destaca la campanya de recollida de firmes contra la manipulació i l’ús governamental d’una televisió pública per part de l’actual direcció d’informatius. Comenta com, després de dos anys de males pràctiques professionals, els nivells de manipulació i censura han enfonsat la credibilitat de TVE acostant-la als models de TeleMadrid i Canal Nou (Canal 9). També enfatitza la contractació de persones externes i l’existència d’una redacció paral·lela com a detonants de la denuncia. Presenta exemples de manipulació en el tractament d’informacions  com la Diada de Catalunya i el boicot periodístic a Podemos després del seu èxit electoral. L’article acaba recordant la trajectòria del nou president de la corporació (José Antonio Sánchez) tacada per escandalosos i evidents cassos de manipulació, com l’11-M o el cas Prestige, i que la continuïtat de Julio Somoano com a director dels informatius no és una qüestió de persones sinó d’un model que no respecte el consens en el nomenament del president, dificultant una elecció independent als interessos polítics.

La Sexta. Només amb el titular i l’entrada deixa clar quina és la situació i el seu detonant. Adjunta dos interessants enllaços relacionats amb el tema i fa una molt bona síntesi del cas. Acaba destacant el paper de la ciutadania com a mitjà de control actiu dels serveis públics. És, potser, el mitjà que tracta la notícia de manera més breu però a la vegada molt clara i concisa.

Cuarto Poder. Aquest blog és l’únic que destaca els problemes i entrebancs que es van haver de superar només per a poder realitzar la roda de premsa de denuncia. Especifica les exigències del Consejo de Informativos i analitza l’origen plural de les firmes de suport.

Reporteros sín fronteres. Pel seu caràcter de plataforma professional i reivindicativa inicia l’article mostrant la seva solidaritat amb la plantilla d’informatius. Resumeix el manifest citant-ne alguns fragments i amplia el motiu detonant exposant males praxis anteriors. Destaca l’exigència, necessitat i dret de poder treballar amb llibertat i de forma independent dins els codis ètics de la llei per a la radiofusió pública. Recorda quin és (o hauria de ser) el paper de les televisions públiques: “servir amb professionalitat i independència”. Comenta la manipulació i la censura en un mitjà públic, considerades un acte “impropi d’un país democràtic” que recorda a èpoques històriques considerades superades (en referència a la dictadura de Franco). L’article finalitza amb una advertència sobre els mals de l’ús partidista de les televisions públiques, posant com a exemple el tancament de Canal 9.

Demencias del siglo XXI. Fa una excel·lent recopilació d’acudits gràfics relacionats amb el tema. Exposa els fragments del comunicat més crítics amb la situació de manipulació, censura i ocultació de la realitat. És l’únic mitjà dels analitzats que inclou el text íntegre del comunicat, posant la seva lectura a l’abast del públic.

Mirada crítica. En aquest excel·lent blog, l’autora de l’article realitza un exhaustiu anàlisi de programes i informatius. Comenta quina és l’actual situació de la televisió pública, destacant aspectes crítics com: la pèrdua de credibilitat, la manca d’objectivitat i poca imparcialitat dels informatius, els canvis i l’evolució experimentats amb el canvi de govern, i la creixent insatisfacció de les redaccions d’informatius. Afegeix exemples de programes que no respecten el codi ètic ni la dignitat de les persones i de les queixes rebudes. Després d’analitzar i comentar la situació econòmica actual de TVE denuncia les pràctiques que només busquen la màxima audiència per aconseguir benefici econòmic i la despreocupació per una televisió pública de qualitat.

Amb un exercici comparatiu com aquest podem arribar a la conclusió que:

• La ciutadania encara exerceix un paper molt passiu en relació a les institucions mediàtiques (la indignació i reacció davant una situació com l’exposada hauria de ser equivalent a la dels professionals). No és prou conscient de la seva funció i poder com a públic i audiència generadora del benefici econòmic perseguit per les empreses.

• Malgrat tot els mecanismes de control social existents, el poder polític estatal troba estratègies per apropiar-se subtilment dels mitjans de comunicació públics, arribant a condicionar i controlar els continguts a favor dels interessos del partit.

• Les persones professionals són les úniques que, jugant-se el seu lloc de feina, s’organitzen activament per a denunciar públicament les maniobres partidistes dins la televisió pública.